DE EL “GOBIERNO DE ESPAÑA”

Només s’ha de donar una mirada als components del govern de la nació, per poder veure ben clar la capacitat moral i intel·lectual de cada un d’ells.

A davant, hi tenim el registrador de la propietat (que pel que diuen, no ha renunciat mai a la plaça que te concedida per allà a València pel que pogués passar) que com a bon funcionari, s’apunta sempre a proclamar el que és llei, però que és incapaç  de tenir idees per a millorar-les, o canviar-les aquestes lleis injustes, o passades d’època. Com voleu que vagi bé un país amb governants de tant curt recorregut mental?

Després, hi tenim la vivoreta Saez, aquella petitona, que mai mira als ulls, o a la cara a ningú, i que sembla que per pupil·les hi tingui dues taques de betum. (fixeu-vos-hi) No mira amb claredat,  segur perquè te un sentit de culpabilitat tant arrelat, i que sols destil·la rancúnia. En Rajoy, simplement no dona la talla; si ella manés del tot, les coses, empitjorarien encara molt més.

El que és un cas especial, i difícil de descriure, és sens dubte l’incommensurable ministre d’Hisenda Montoro, el qual traduït al Català seria Montbrau, o Montbou. Aquest senyor de cara esquinçada, orelles de sàtir,  nas d’ocell picot i veu de granota, que tant bé dibuixen a El  jueves, com que no té res de babau, ans al contrari deu ser dels més vius de l’equip, aquest senyor, doncs, que l’únic que té en la seva ment, és el poder, i l’odi descarat a la vaca que ell muny sense pietat, (Tots, coneixeu qui és la vaca, no?) és un dels més perillosos de l’equip.

La Cospedal, en  canvi, mostra un alt grau d’incapacitat, i quan parla contra Catalunya que és un dels seus temes preferits a desgrat de la molta feina que Té al seu territori, mostra que té uns temes apresos més o menys de memòria, i els recita ant bé com pot, que no és pas gaire.

Podríem dir de ella, que fa bona la dita de: Qui dia passa, anys empeny.

Seguirem...  narsuri.blogspot.com.es