DE PIROVINAS I CAFIXOS

Aquests últims dies, que dues persones de tant trist però sucós recorregut, s’han fet famoses, i m’estic referint a una tal Victòria Álvarez, i un cert individu nomenat “Jorge” Moragas, (la Camacho, ja ho era de famosa)  m’ha fet recordar els meus temps viscuts a Sud Amèrica, on m’encantava la seva tant peculiar manera  d’anomenar les coses, i que tant bé et feien entendre que volien dir. M’explico.

Aquí a la península, quan es volen referir a una dona que entrega o comercia amb el seu cos, per a traure’n un  profit econòmic, si és d’una manera més o menys refinada en diuen una mujer pública, o màxim una ramera.  (Puta, ja queda molt lleig) Als homes que utilitzen algun tipus de pressió sobre una dona per a que es vengui, en diuen un “Chulo”. A la majoria de llocs del con sud d’Amèrica, a la dona, de forma més o menys refinada, amb aquella gràcia especial que tenen, li diuen “Protituta” oblidant la s, i quan la dona no és del tot pública i que  solen ser les més perilloses, que no va a tant el tirat  sinó que es dedica a traure tot el profit possible d’un sol mascle, ells, en diuen una “Pirovina”d’una manera molt graciosa. Als “Xulos” especialistes d’aquestes tant especials dones, també els tenen designat el nom ben escaient, de “Caficho”. Escoltant els missatges que els mitjans de comunicació publiquen d’aquesta angelical i del tot honesta parella, m’ha fet pensar que eren l’exemple, més clar d’aquest sistema. La Victoria, fornicava amb l’hereu, primer per a traure’n peles,  i desprès ha venut les experiències a un preclar polític, per cert botifler, perquè els nets i justos polítics del partit popular que no han robat mai un duro, poguessin fer justícia contra Catalunya  per mig dels Pujol, a desgrat que no crec que gaires catalans hagin entrat en aquest repartiment familiar.

Pot ser, no hauria pensat en aquest fet, si no fos que el tal “Jorge” és el més semblant al que allà en diuen un Cafixo. Formós, polit, ben vestit, els cabells llargs i abundants. Un cromo, vaja. Tal vegada, li faltaria ser més bru de pell com els d’allà, però queda molt a la altura d’un  gran Cafixo sud americà.Ella, la Victòria, ara tant famosa, i més pública que mai, de bon tros està al nivell de la Mata Hari, És més abans lletja, i es veu molt rebregada, i aquelles ulleres negres que sol lluir, li donen un  aire molt mafiós. Devia anar molt endarrerit l’hereu de la saga per embolicar-se amb ella. No ho creieu?

narsuri.blogspot.com.es