L’ISLAMISME

                                                           II

Abans de seguir amb d’islamisme, vull fer esment al seu fundador.

MAHOMA

L’any 2006, i com a conseqüència d’unes molt interessants converses que manteníem el meu bon amic, Jaume Castañé (QED) i jo, sobre coses de creences i religió, donat que ell ja en la seva vellesa havia estudiat un curset de Teologia,del qual va sortir una mica capficat,  se’m va ocórrer escriure un llibret  al que vaig posar el nom de TAL COM HO VEIG per donar-li a ell, en el qual vaig voler rebatre algunes de les seves conviccions. En aquest llibret, que mentre visqui  no veurà la llum (se’n van imprimir 25 còpies la majoria de les quals encara guardo) ja que pot ser la meva soferta esposa es decidiria a divorciar-se, deixava ben clares les meves idees sobre les religions, i és clar no hi podia faltar l’ Islamisme.  Per aquest motiu, al final del llibre feia uns petits aclariments de com creia jo cada personatge, (entre ells, Lao Tsè, Jesuscrist, Comfuci, Mahoma etc.) a continuació, transcric el que vaig escriure en aquell llibre sobre  Mahoma.

MAHOMA, o com va començar un problema a nivell mundial.

La majoria d’àrabs que s’havien instal·lat a la península que els ha donat nom, ja molt abans  de la nostra era, tenien una vida nòmada dedicada a cria de camells, i cabres, dels que treien les seves principals fonts d’alimentació,  i sols els molt poderosos, vivien de forma més sedentària.

Com gaire  bé fins als nostres dies han fet els beduins, la caravana era el sistema que lligava d’alguna manera les tribus entre elles, i amb les que el comerç cercava una espècie de fraternitat, o al menys d’unió bàsica.

Mahoma, va néixer a la Meca a prop l’any 570 després de Crist, fill d’un d’aquests grans mercaders de    la tribu dels Coraixites.

En la seva joventut, va acompanyar molt de temps, al seu oncle Abui-Talib, el qual tenia una caravana que feia la ruta de Síria, on va prendre contacte amb els nestorians, que eren un cima dels cristians primitius, i també va copsar l’empremta de la religió jueva.

Sembla que en veure Mahoma tanta organització, li feu pensar que el poble àrab, estava en desavantatge ja que no tenia una religió definida, donat que els àrabs, fins aquelles dades, únicament, adoraven alguns tòtems a nivell familiar, i la pedra negra de la Kaaba, sense cap norma concreta semblant a la que ell veia en els jueus i cristians. Com que ell entengué que la base principal de les dites religions era en el fons la salvació eterna, cosa que excitava l’egoisme humà, va pensar que per aquesta mancança, en no tenir la salvació final, els àrabs o passarien a la eternitat,  i això va fer que de mica en mica, anés decidint que era la persona elegida per Déu per portar les basses de la salvació al poble Àrab.

Encara que analfabet com la majoria d’habitants de l’època, en no tenir necessitats econòmiques, es va dedicar durant molt temps a escoltar,  estudiar els mètodes de jueus i cristians,per crear la teoria de ser la persona escollida .

Al principi, Mhoma, no dubtava que ell, volia imposar la mateixa religió de jueus i cristians. Per això, explicava que en una visió tinguda al temple de Jerusalem, havia vist a Abraham, Moisès, i Jesús, que l’encoratjaven en la seva predicació.

En ser refusat i escarnit pels seguidors de Jesús ja establerts, als que sembla que no els agradava com tampoc als jueus, va ser quan va crear una nova teoria en la que explicava que era Abraham qui havia fundat el santuari de la Kaaba, i a partir d’aquell moment va proclamar l’antisemitisme  i anticristianisme més ferotge, amb la creació de la Jiyyad, o guerra santa contra l’infidel.

Per confirmar que era la persona elegida, digué que s’havia fet realitat el seu destí amb la aparició de l’arcàngel sant Gabriel, el que li ensenya la existència d’un únic déu, omnipotent calcat del déu de jueus i cristians al que ell, donà el nom d’Al·là, que com els dos anteriors, exigeix total submissió i obediència als seus fidels, i que qui imposava es preceptes i lleis, era naturalment, ell, que per això, era l’escolli’t

No li fou fàcil imposar aquelles noves teories, ja que els poderosos per por dels  canvis als seus sistemes ja establerts, i els humils per ignorància de les seves idees, es reien dell, i l’atacaven. No obstant, després de desiguals lluites, va acabar per imposar-se, i amb els seus partidaris, conquerí la Mecca, que va ser a partir d’aquella època, la ciutat santa de l’Islam.

En ser pràcticament analfabet, Mahoma, sempre feu totes les seves ensenyances de viva veu, i no se sap si va deixar res escrit. Com en el cristianisme, anys després, per deixebles seus (El principal, Abu Baker) fou quan es va escriure i unificar l’Alcorà. Se suposa que tal com el van interpretar els que el van escriure, ja que Mahoma, ja no hi era.

A part de la seva vida diguem-ne religiosa, i de guerrer, Mahoma fou un home d’una gran profusió sexual, ja que deixant de costat les moltes concubines, conegudes, va tenir al menys set esposes, una d’elles per cert, jueva, i per tant, infidel segons la doctrina crea