ES TRIST A LA MEVA EDAD, SENYOR LERROUX.

Si vostè pogués tornar a la vida senyor Lerroux, veuria que el que en vostè va ser un cas únic i per això es va crear un nom dins la política, el “lerrouxisme”, ara a Catalunya, en tenim una vertadera epidèmia on una colla de ganduls i pillets, quan no lladres declarats, intenten acaparar la acció política dels ciutadans de Catalunya, en perjudici d’ells mateixos i en benefici  de la púrria política espanyola, colla de vividors i males persones que el que volen es anar xuclant el diner produït a casa nostra, i d’aquesta manera anar fent ballar l’ós als habitants de les regions menys desenvolupades, perquè no es donin compte que els estan mantenint enganyats, i pobres, i que a sobre els votin. Això que era el que vareu fer vos, lluitar contra els autòctons per al temps que us folràveu, (recordeu de que ve el nom Estraperlo, oi?) fèieu mèrits davant els poder fàctics centralistes. Com ja deien en temps de Juli Cèsar; Roma no paga als traïdors; quan les oligarquies es van cansar de vos, us van  deixar caure. Mentre tant però, Vareu fer molt mal a la nostra terra. Ara senyor, com bolets en tardor plujosa, aquí a casa nostra tenim milers de persones la majoria esdevingudes que  acostumades a no treballar,  han creat un entramat de partits polítics sense cap sentit, (EEUU 330 milions de persones, dos partits  polítics; Espanya 37 milions, mes de quaranta partits) i han acaparat en bona part el domini popular i com no en perjudici dels mateixos que se’ls creuen. Per a citar-los a tots gaire bé necessitaria  els volums de la enciclopèdia Espasa, però us en detallaré uns quants als que jo crec els més malignes. Del nou nat Cs. tenim al gran Rivera el qual currículum, diu que és administrador d’empreses. Coneix algú quantes empreses ha administrat aquest manta? El que ha fet, veient que treballar no és pas massa rentable ha estat unir-se amb una altra colla de ganduls i pillets com la Arrimadas, que amb vuit anys de viure entre nosaltres, ja ens dona  lliçons a tots, i amb la seva llengua  viperina, ataca i maleeix a destre i sinistre. Ella, diuen és advocada. Algú coneix si realment ha portat algun cas? Després, ve el gran Girauta; home tant convençut i de tanta convicció, que només ha canviat quatre vegades de partit. Diuen d’ell que es periodista, escriptor i no sé quantes coses més, com vieu totes molt productives. Eixís, seguiríem am en Carrizoza, en Paramo i tants d’altres del mateix estil i partit, que només de mirar-los, amb la cara ja mostren la seva rancúnia i mala milk. Després venen els seguidors del greixós, calçasses i repulsiu Iceta i tota la seva troupe (els que queden que no són gaires) de saltimbanquis, ara reforçada amb una altra figura de primer ordre el gran i únic Espadaler, figura senyera de la política mundial. Podria anar desgranat púrria i més púrria, autòctona o esdevinguda, però no seria sinó que llarga llista de paràsits, que com vos vareu fer en el seu dia, volen  viure a costes de la bona gent, i fer mal a la dissortada Catalunya que des de la arribada del primer borbó, fins l’actual igual o mes inútil i maligne,  sempre ha estat oprimida i explotada amb la ajuda de persones com vos, únic en el vostre moment, i com a eixams de formigues actualment. Ja veieu senyor Lerruix si al cap  dels anys heu creat escola. Per acabar i en favor vostre, us vull dir que sento una mica comparar-vos amb l’Iceta, vos, al menys com a persona, fèieu goig. L’Iceta sembla un  peta cassoles dels barris baixos de la gran ciutat. Perdoneu-me doncs aquest detall.