PREC AL CONSELLER (O, EX?) SANTI VILA

Mireu senyor. Se’m fa molt difícil creure que sou un unionista infiltrat i intento donar-vos allò que en diuen el benefici del dubte. Això dit, haig de reconèixer que la vostra actuació se’m fa molt difícil d’entendre. Clar, que vos sou allò que en diuen un home de prò al qui se li suposa que deveu tenir una gran saviesa i les idees molt clares,  i jo, no soc més que un home molt limitat del pilot. No obstant i això, i com que recordo els tristos anys de la post guerra, us voldria fer veure que quan la situació de la nostra maltractada pàtria passa cíclicament per moments tant difícils com l’actual de voler alliberar-se, els adversaris, aprofiten tots els errors per petits que siguin per a tractar de traure’n profit, i mantenir uns anys més la mamella catalana ben agafada. Aquests dies, vos amb els moviments ambigus, dubtes i canvis de rumb no feu més crear incerteses i problemes. Per favor senyor Vila, guardeu per a millor ocasió el vostre ego, i recordeu que una persona es pot sacrificar per un país, però mai un país per una o algunes persones. Retireu-vos discretament, ja que encara que tinguéssiu raó cosa que dubto, la situació no està per experiments rars. Gràcies.

Algú li pot fer arrivar?