CONDOL PER CATALUNYA.

Per les coses que llegim i escoltem a diari sobre la situació política al nostre país, el sentiment que em ve dintre l’esperit, es només de tristesa i de condol.   

Una de les primeres noticies del dia  que salten davant dels meus cansats i caducs ulls, es que la Arrimadas, filla  i neboda irredenta d’esbirros franquistes ( publicat a facebook i no desmentit) la qual només fa vuit anys que va ser enviada a Catalunya per a enterbolir i esbiaixar encara més la política, tingui la barra de dir sense tornar-se vermella que ella vol ser la presidenta de tots els catalans, causa vertadera basarda. Clar, que el que ella ho digui, no seria res d’estranyar, el més trist, es que si ho diu, es que creu que algunes persones la votaran i això si que fa por. Si algú d’aquí està disposat a votar a aquesta noia i als seus satèl·lits, Carrizoza, Paramo, i com no el gran cabdill Rivera el més dolent de tots, vol dir que alguna cosa no funciona o, que hem caigut ja molt avall. Això i que l’Iceta i l’Espadaler entre altres encara tinguin la barra de presentar-se, i que aquell garbuix dels no se si Comuns, o no tant i els que Poden, i els que no Poden paro ho proven tals com la Colau, Coscubieleta, FRANCO (Rabell pels amics) Domènec, i un llarguíssim etc. Posa la pell de gallina. De tots els brètols que he nombrat i dels que els recolzen, en coneixeu algun que en sa vida hagi treballat de veritat, o hagi fet quelcom vertaderament positiu pel nostre país? Si, ja sabem que la Colau es la reina dels escratxos, que en Rivera es molt bonic despulladet i en últim extrem podria fer cine porno el qual acompanyat de la Arrambades que també fa goig, segur que triomfarien. En FRANCO, sembla que era bo per ensorrar empreses, però dels demés, ni això.  Ep! En coscubieleta s’ha partit el pit sindicalment parlant! Quins craks, oi?

No és pas que a casa nostra, ens hagin sobrat els polítics honestos i capaços, però tanta misèria moral junta, com tenim ara entre partits, i partidets, crec que mai Catalunya havia estat coberta de tanta m....

Plorem pel nostre país, o aixequem-nos tots fins a deixar-hi la pell!