PASSAR CANT.

Pels que no entenen d’ocells cantaires, (jo tampoc, però m’ho han explicat)  els diré que sembla que de tot els refiladors el més fi, i que entra més a l’anima, és sens dubte el passerell, que es veu que arriba a un tant alt grau de formosor, que quan això succeeix, en diuen que el passerell “passa cant” .

Doncs bé, després de veure la diada d’ahir, jo no vull fer un refilet, sinó que si puc, vull passar cant.

La meva admiració i agraïment a les persones que van tenir la valentia de posar-se al davant d’un esdeveniment que per a la majoria de catalans és molt grata però que per altres, i per la majoria d’espanyols, és motiu de critica i maledicció. Gracies doncs als de Junts Pel Sí, totes persones sàvies i formades,  i també per als de les CUP, que encara que en certa manera es desmarquen també donen la cara.

En front d’ells, (i ja és trist haver-ne de parlar tant sovint) hi tenim una caterva de ressentits, robaperes, fracassats, i venjatius, que encara que n’esmentaré  alguns, la llista seria malauradament massa llarga. En Borrell, home rastrer i insidiós, que desprès de furtar-nos com a polític, i fracassar, es va amagar a Europa on ha viscut tots aquests anys sense fotre brot. L’oportunista Duran rei del Majestic. L’incommensurable Espadaler, que amb ulleres o  sense, mostra ben clar que on no n’hi ha no en raja, però que no calla mai, encara que ningú l’escolti. En Franco, (Rabell) que diuen que es quedava els diners de la S.S. del seus obrers. El flamet Iceta, que ahir fimbrejava més que mai al costat del nou redemptor Sanchez. Els “catalans” formosos, Rivera i Arrimadas, que tant ens estimen. L’Herrera, la Camats, i tants i tants etcs.  A la qui trobem a faltar amb aquell morro d’euga, la Quemacho. Ja no parlem dels tants i tants espanyols -Politics, o no, que tant bé ens volen. Per això encara tenen més mèrit els cap davanters de la Diada. Felicitats a tots ells!