LA INDEPENDÈNCIA DELS EEUU.

Mireu: Dos cents i escaig d’anys endarrere, els habitants d’una colònia d’Anglaterra al nou món, (alguns anglesos d’origen; la majoria descendents.  Us fa pensar res, això?) es van atipar de treballar per a mantenir una colla de paràsits (entre ells la reialesa) que milers de  kilòmetres lluny els passaven el rasclet, d’una manera totalment injusta i explotadora. Us recorda res, això? Dons, bé: tot i que coneixien el que els podia passar al plantar cara a la potència més forta de la època, van preferir exposar-se a sofrir i  passar gana per uns anys, a seguir eternament subjectes a l’oprobi de ser els proveïdors d’una colla de “pillos” aprofitats. D’aquella guerra, van nàixer els EEUU, la Primera potencia actual. També, és clar, durant la lluita, la bona gent  de tot el món, ja els va dir que no se’n sortirien i que quedarien sols i aïllats. Si, oi?

Avui, i ja fa molts anys, els més interessats en ser amics i socis dels que els van plantar cara, -i van vèncer- són els anglesos els quals sense els “Gringos”, ja haurien perdut bous i esquelles. Penseu-hi en això. Si ells que es van matar despietadament són tan amics, nosaltres que sols hem de votar, perquè no podem ser-ho?

La única diferència entre aquest exemple, i el nostre, és que els anglesos, no tenen les llumeneres que tenim nosaltres. Sinó, recordeu. En Felipe. El Guerra de la Alma, i miemmano. En Zapatero. L’Aznar. I per sobre de tots, i a gran distància, en Rajoy, que quan la Historia parli d’ ell, el deixarà molt més amunt que a Juli Cesar, Npoleó i tants d’altres. Això sense parlar dels peons de segona fila encarregats de fer la feina bruta tals com els Boyer, Borrell, Roldan i un llarg etc. Cap polític anglès, es pot comparar amb aquestes extraordinàries personalitats que sols un país “Por la gràcia de Dios”, pot tenir .

Després d’això, algú encara pot tenir dubtes de que votar?

Narsuri.blogspot.com.es