EL BO, EL LLEIG, I EL DOLENT. En aquest cas, tots en plural.

Acabades les eleccions en la que tots els partits han sortit guanyadors, és l’hora de meditar una mica el que ha succeït.

Els bons en aquest cas des del punt de vista d’un que ja està cremat de tants anys de portar el jou dels partits estatals, que tant malament han tractat Catalunya econòmicament parlant, haurien estat els del grup pel si, i els de la Cup, que encara que aquests últims  un pel estremides, si arriben a governar, ja veuran quin pa hi donen, i s’aniran temperant. Quedi clar que bo, del tot no hi ha ningú, però seria allò “Del mal, el menys”

Els lletjos,  i molt, serien precisament els partits estatals, PP, PSC, i també els  den Franco (Rabell), que si tinguessin una mica de vergonya, cosa que tots coneixem que no és  d’aquesta manera, ja haurien dimitit. Només calia veure la cara de carbassonet de l’Iceta, festejant la victòria d’haver perdut només quatre diputats, i arribar al nivell més baix de la seva història.

Quan al PP, l’únic que lamento és apartessin la Quemacho, ja que si ara han fracassat, pot ser els hauria passat com als de Unió, que desapareguessin. Pot ser però, van pensar que en ser l’Albiol tant llarg, no li costaria tant d’arribar a dalt. Ja es veu, que ni amb la altura han pogut fer res. La gent, n’està tipa de tanta misèria.

I, els dolents, no poden ser altres que Cs. I Unió.

Els de Cs, són la còpia exacta que de PP, però retocada amb Fotoxop, i amb cares més boniques que la d’en Rajoy, i  menys venjatives i sectàries que la del ministre Fernández Diaz, que sempre sembla que té molta cremor d’estomac.  En Rivera, ànima de l’equip, ha mostrat sempre el fàstic que sen pels catalans, i ha estat prou P... per veure que els del PP ja eren unes roines més  desarrelades que les del Coliseu Romà, i ha aprofitat per a prendre’ls els clients. La Arrimadas, (Arrambades entre nosaltres, amb català col·loquial que algunes vegades -poques- utilitza ella), que sols fa vuit anys que viu  Catalunya, (us imagineu un català que amb vuit anys d’estada volgués ser president d’Andalusia?) ja vol ser la presidenta, i com han mostrat els resultats, la han votat tots els pobles i barris on hi havia el planter de vots del gran Herrera, i del grandiós Iceta. Ara caiguts en desgràcia, barris gens sospitosos de catalanòfils. A quests són els vertaders dolents.  Recordeu-ho! Ho pagarem car això.

Per últim, Unió, on el resident perpetu de l’hotel madrileny, el senyor Duran, que en veure venir la desfeta, va ser prou P... per deixar el primer ple en mans del incommensurable Espadaler, que tal vegada és l’home més preparat en tot  Catalunya  per parlar hores seguides sense dir res de profit, excepte es clar, quan diu “Dons”  que ho fa amb una exquisidesa absoluta. Aquest parell de persones del tot negatives i nefastes,  han estat els que en els últims dies han afeblit a convergència amb tal de fer pagar a tercers, el seu fracàs. Ai, si en  Carrasco i Formiguera  pugúes veure en que s’ha convertit, i com ha acabat UNIO!