DEIXALLES, I FULLARACA (polítiques)

Recordeu aquell home que ha viscut del “cuento”, sense fer mai res de profit, i que sembla que va arribar a president del PSC, perquè era fill d’un dibuixant republicà? Si,si, vull dir l’immens Raimón Obiols. Recordeu que la única frase que devia saber de memòria i que amb aquella cara de “Ciment pam” repetia una i altra vegada: “D’esquerres, i de progrés”. Doncs bé; després de fotre al partit enlaire, com tots els fracassats il·lustres,(Verbigràcia el lladre Josep Borrell (1))  aquest pròcer, es va  anar a amagar a Europa de on a cobrat tots aquests anys. Ara, ve a salvar l’ Iceta. La única cosa, que en fer-se vell, la cara ja no és ni de ciment. És simplement la cara d’allò que ben o mal dit, en diuen “Cartró pedra” Una deixalla política. Si l’iceta per si mateix no fos Tant patètic, (a part de bon ballarí, es clar) faria molta llàstima.

Una altra mosta de deixalla política  -que no econòmic- influent, tot al contrari- El defensor de reis, prínceps i princeses senyor Miquel Roca “Junjent”, que durant uns anys va fer veure que lluitava per Catalunya, un cop col·locat, i influent, es va dedicar al treball privat, cosa que l’honora, i que vol dir que no té ni un pel de babau, (ni dels altres). Ara però, es llença a la palestra pública,  per a salvar a una altra deixalla. Un cadàver nàufrag, al que els taurons i demés  peixos depredadors no hi ha deixat res més que la espinada, i en Duran que deu ser un cartílag. Suposo, que per allò d’ Unio” s’hi deu veure obligat. Sinó, amb la seva veterania, la seva actuació no es podria entendre que el senyor Roca fotés una pífia tant immensa.

Bé. Vells, i jubilats! Ata a la tardor després de la tanda de eleccions, hi haurà tanta marmanya, tanta fullaraca, i deixalles polítiques, que si volem fer una mica de net, com que som els que tenim més temps, haurem de col·laborar i fer una foguera  al mig de plaça.

(1)   Dic lladre a en Borrell, perquè en entrar al poder  els Justiciers socialistes als anys vuitanta, ell, i l’altre insigne “Filipino” Boyer, (Que Déu hagi condemnat eternament) ens van robar la bonificació d’un 3,5 % que ens havia promès el govern Suarez als exportadors, perquè rebaixéssim els preus als clients estrangers  degut a la falta de divises en que es trobava Espanya abans de la vinguda massiva de turistes. Aquest morrut que ara torna a rondar pel nostre país,  (algú pagarà la festa) amb aquell somriure irònic, i sarcàstic, va ser-ne el mentor, i executor.