FÀSTIC ABSOLUT.

Aques tarda, i degut al meu despistament de vell, sense recordar que havíem de fer el boicot a les ordres del factòtums de torn, al pujar al cotxe i com de costum, he engegat l’aparell, que sempre tinc a Cat. radio, on he sentit uns crits terribles d’un energumen  maleint a destre, i sinistre, però especialment a en Mas. Amb el poc que he escoltat, no m’ha costat gaire de saber entendre que el que cridava, era l’anomena’t Iceta, altrament dit  el “flamet caducat”. Deia, que la seva mare patia tant en veure que el seu fill, s’entregava a la causa amb tanta intensitat, i sofriment. He tancat ràpidament, però no  m’he pogut estar de pensar que si jo fos la seva mare (que seria el càstig més gran de la meva vida Pobre dona!) patiria molt més, en veure el fàstic que fa tot suat com un porquet, quan el mostren per la tele, o quan hem d’escoltar les barbaritat ridícules que diu. No és estrany, que totes les persones amb dos dit de front hagin abandonat aquest trist partit, que més que partit, es desmembrat, i trossejat. Ai, Iceta! S’ha de ser molt inútil, per arrossegar-se  d’aquesta manera.