FRANCO! FRANCO! FRANCO!

No us recorden res, aquestes manifestacions èpiques de temps passats?

Això, ve a compte perquè a  Barcelona,  esta sortint un nou cabdill,  que sembla que arrossegarà  multituds,  i que si Déu no el para, tots els ciutadans de Catalunya (així ho deia en Terradellas) se li rendiran als peus.

Ja fa fàstic haver de repetir tantes vegades quan preocupant és que per dirigir una nació qualsevol esdevingut o roba peres es cregui capacitat. Sols cal mirar la nova fornada de  que se’ns presenta, La Arrimadas, que si alguns la voten no serà pas per la seva saviesa política, sinó perquè es jove i blanca com un matonet, i sens dubte alguns se li “arrimarien” de bona gana. A aquest pastisset d’última fornada, el seu cap, un altre pastisset, en Rivera, ja la va presentar com a nova presidenta de la Generalitat. Mare meva!

No oblidem la Gran Colau que sols actua per a fer el bé. Una gran tramposa que té una ONG que les males llongues diuen que ja li ha rendit més de tres milions d’euros.

.Però avui, a que em volia referir, as a un vell (no tant com jo)  tronat que no ha fotut mai res de profit en tota sa P. Vida, al gran Lluís FRANCO Rabell. Tal com parla  aquest subjecte, em recorda aquells anarquistes dels anys trenta del passar segle. Si ell arribés  a governar a casa nostra, jo, que encara recordo temps passats, auguro tot tipus de mals per a la patria.

El que si em pregunto, es on ha deixar n Franco, i els motius que ha tingut. Si és per orgull onomàstic, res a dir. Si és per covardia,  deu ser un tipus molt perillós.

Una última reflexió. Alguns vots segur que els tindran, ja que ressentits d’un cotat i l’altre sempre ni ha, i el fanatisme és inherent als covards. Però, si com hem de desitjar són menys dels que ells esperen,  que faran? Tindran la honradesa de reconèixer-ho? Ai Franco, que perillós que ets!