ALS POLITICS INQUISIDORS CATALANS

Quan anys endarrere, el sens par polític espanyol senyor Aznar va regalar al president de telefònica, un tal Villalonga, 500 milions de pessetes, per a retirar-lo, em va semblar una monstruositat.  Avui, llegeixo en un digital, que l’actual president, Cèsar Alierta, cobra cada dia uns quinze mil euros de sou, que si no ho entenc malament, casa que podria ser ja que soc molt vell, i tronat.  Resultaria que aquest obrer, (o no ho és d’obrer?, jo crec que si ja  que cobra sou. I, llavors diuen que els obrers, ho passen malament! Clar, que pobre de mí no se si la majoria d’obrers, cobren tant com aquest Alierta)  es fica a la butxaca, ni  més ni menys de 14.000.000 d’euros l’any, que no està pas malament. Sense anar tant lluny, i amb un altre nivell, el nostre petit redemptor al “Congreso” L’ínclit i únic Senyor Duran, cobra 8. 000 euros al més, iue cen un hotel de luxe, i despeses  a part, i eixís, un exèrcit sens fi de politics, i funcionaris en tot l’estat, i no hem sentit pas  que cap dels nostres excelsos politics domèstics vulguin formar cap tribunal inquisidor per a esclarit afers tant greus.  I, ara anem als fets.

El gran i just senyor Amorós de ERC, o aquell altre d’Iniciativa una espècie de “Don Tancredo” de qui no  recordo el nom,  Que són els únics que vaig sentir durant la crema de bruixes del senyor Pujol, parlaven, no, que l’expresident hagués furtat o robat a l’erari públic, sinó que  havia defraudat en no  pagar els impostos d’una deixa, cosa que  crec diferent. Com gaudien executant aquella dita tant vella de: De l’arbre caigut, tot hom en fa llenya! El que els voldria recordar a ells i molts altres justiciers tant abundants a casa nostra, que gràcies  a en Pujol i els que li feren costat, però sobre tot a ell, avui es parla  català a casa nostra. Sense ells, els de “La Madre Pàtria”, pot ser encara ens farien canta el Cara al sol, i només quatre vells tronats, recordaríem la parla de Verdaguer. Que l’ ex president, va ser empresonar pel seu anhel catalanista. Que des del començament de la transició, amb o sense Banca Catalana, han intentat empastifar-lo sense massa èxit. I  per acabar, que encara a avui, la justícia no s’ha pronunciat. Llavors, i des del meu punt de vista de vell ignorant, (com m’agradaria poder haver estat tant savi i just com la majoria dels politics catalans!) tinc de dir que prefereixo una persona que defensi la meva terra i les meves causes, encara que no sigui un sant, o, inclos, una mica murri, a una colla d’homes tant justos i nobles com aquests aprofitats, que amb tal de no fotre brot, s’asseuen al parlament, esperant el fi  de mes, per parar la ma, i com deia el meu amic el “Barraquer” de La Gleva; Els Carlins, que els mati Déu, sinó, perquè els hi posava.

Seria bo, una altre dia parlar dels fills del senyor Pujol. Però, crec sincerament que és una altra història. Abans, se solia dir: Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts. En aquest cas, els nostres polítics volen invertir la dita. Però; Quina repassada els va fotre a tots l’hereu, he? Vergonya, polítics Vergonya!