LLASTIMA, MISERIA, I FASTIC, PERÒ SATISFACCIÓ.       

Ahir, cosa difícil en mi, em vaig prendre la molèstia  d’estar-me les quasi bé cinc  hores davant del televisor per veure el lamentable espectacle de l’ intent de crucifixió, d’Artur Mas, a mans dels grans pròcers dels partits de l’arc parlamentari català. Miraré de ser breu en el reflex de la meva opinió.

El primer en atacar, va ser el representant dels “socis” de CIU, i després d’escoltar-lo, el senyor Amorós, -d’amorós res- em va deixar un regust amarg, i vaig pensar que amb aquests aliats, el senyor Mas no necessita pas enemics. I jo, trist de mi, que havia pensat que fora l’antic equip comandat pel gran filòleg “Conde don Julian” Carod, tal vegada valdria la pena votar ERC., com que vaig considerar que les paraules d’Amorós eren  consensuades amb l’alcalde de Sant Vicens dels Horts, em va passar la temptació, i mai més cauré en aquest parany. Llàstima pobrets!

El senyor Iceta, Amb aquella careta de serafí, i cos fimbrant de flam una mica passat, encara que va atacar, com que no és pas babau, i sap de quin peu calça, i que el calçat que porta està prou emmerdat,  fa palesa l’enveja que sent per a un home que ell no podrà igualar mai, i encara que va  guardar les formes, no va pas aconseguir de bon tros la fita que perseguia. Misèria!

La “senyora”? Ha,ha, Alicia, a la que acostumo a dir lletja i morruda, no pas per com  devia ser quan va néixer, però si  com l’han deixada les mans dels “artistes” que la han operada, va mostrar tot el  seu registre de mancances, misèries, enveges, i ressentiments i va atacar aferrissadament, (En castellà, és clar, perquè els   seus amos de Madrid ho poguessin entendre) però no crec que cap persona imparcial i amb un dit de front  li donés cap Credit, i va fer palès, allò de que on no n’hi ha no en raja, i que de on hi merda, sols en pot sortir merda. Vergonya aliena, i fàstic absolut!

En Joan Herrera, que no sembla pas babau, però que coneix prou bé que lluita per una causa perduda, ja que entre la poca fe que queda al comunisme fracassat a tot el món, i la gran Ada Colau i els de Podemos li acabaran de prendre la clientela, va fer el seu paper sense massa convicció, però, no va pas ser dels pitjors. Jo crec que ell personalment, és una persona íntegra. Llastima!

L’Albert Rivera, aquell formós conillet dels primers temps, ara que s’ha fet un nom a tot l’estat i que ja pot competir amb un a altra formosa de la política espanyola, la senyor Diez, ja aspira  no a salvar Catalunya, sinó a tota la gran Espanya, i per aquest motiu, ataca tant com pot tot el que és nostrat, per a fer marits davant els que vol que el votin, o sigui els espanyols. Fàstic!

Isabel Vallet. Xe collons la Valencianeta! Va sortir amb empenta, però possiblement per falta de pràctica, es va despistar, i entrebancar, i després de demanar que no la molestessin, va dir quatre obvietats ja dites pels altres, i res més. Pot ser amb el temps maduri. Pena!

La satisfacció, es per veure que en Mas els fot deu mil voltes a tots. Pobrets! Tenir d’exercir de politics sent tant incapaços, te  de ser ven trist. Clar que amb l’atur que hi ha, si no serveixen per a res més hem de ser caritatius...