LA GRAN MISÈRIA VITAL

Evidentment, no conec l’amant secret de la gran i formosíssima (es broma. Tot hom sap que és horrorosament lletja)  Delícia Quemacho, i sincerament tampoc m’interessa gens ni mica.

Després de sentir l’altre dia l’Oriol Pujol davant de la comissió dels set savis d’Atenes, (O, pot ser no eren d’Atenes; els que si és segur que no eren gens savis) explicar que coneixia al fornicador de la gran Delicia, em va venir al pensament, que aquest senyor “Picador”, o bé va molt endarrerit, o pot ser la Delicia en estar tant necessitada per falta d’atractiu personal, paga molt bé als seus picadors. Tant si és una cosa com l’altra, mostra per part d’una i altre, una gran misèria moral tot plegat. Pabrets!

Recordeu quan  aquesta gran política de nivell mundial de nom Ada Colau deia que en cap moment i de Cap de les maneres entraria en política, i que ella feia tot el que feia únicament en bé dels desvalguts? Doncs ja veieu. Ara, no en te prou de voler salvar la ciutat Comtal, sinó que ja es prepara per a llançar-se a la política a nivell nacional, i no  dubteu, que el país se li farà petit, i en pocs anys, la podem veure al consell de seguretat de les NNUU. Ella, no deixa de ser personalment una misèria moral, però si la gent la vota, serem tots plegats els que mostrarem les nostres misèries en públic. Diuen que els anys que plou molt, es fan molts bolets. Aquest de grans pluges, en lloc de bolets, surten agrupacions polítiques formades per quasi infants amb molta saviesa, i  “molts anys d’experiència”. Mare meva. Clar, que eixís anem.

Narsuri.blogspot.com.es