ELS NOSTRES HEROIS
POLITICS
Després de sentir
durant hores la quantitat de obvietats, gamarussades, borriqueries, i sense
sentits, d’una colla de gent miserable, (i els hem votat nosaltres, collons!)
que com que no saben fer cap feina o ofici, miren de ficar-se en aquestes
agrupacions de gent mesquina, que un vell amic meu de La Gleva, amb molta
ironia en deia de “Putes, i lladres”, o sigui el que legalment, són Partits polítics, podria dir que m’he passat bona part de
la nit, meditant sobre el que vaig
sentir.
No em ficaré a defensar
els Pujol, ja que no em deuen ni els hi
dec pas res, però en lloc de deixar-ho a
les mans dels jutges, i fer allò de “qui dia passa anys empeny” , i anar
construint país, ells, els pares de la pàtria, Ha,Ha, han volgut fer un acte
que els donés una mica de notorietat, i
tal vegada en tota una legislatura, aquesta intervenció de cinc minuts, els
haurà resolt el problema de passar cada mes per caixa, i poder anar vivint de
la rifeta. Que això ho facin els de la Cup, Iniciativa o Ciutadans, es pot
entendre, ja que poc tenen per dir, i menys per demostrar. Però, que un senyor
com el senyor Amorós, lloc tinent del gran Oriol, faci un paper tant trist,
quan són els que diuen que volen fer de
Catalunya una Nació, em deixa d’una peça. Us imagineu, com deuen riure PP, i
PSOE que són els grans beneficiats d’aquesta baralla de barri baix, que a
tantes persones haurà fer canviar la idea de vot? En certs moments, jo, i altres que conec, havíem
pensat que aquest d’esquerra, portaven com un cer alè d’aire fresc, com si de
veritat anessin de bona fe. Actualment, ja els ha anat caient la careta, i
mostren ser exactament, un partit més, amb totes les misèries dels polítics.
Jo, dic que aquesta nit, quasi no he dormit. De el que estic quasi segur, es
que el gran Rajoy, en Sanchez o l’Iglesias
que tant estimen Catalunya no deuen haver dormit gens. Mai, haurien
pogut somniar, que els pares de la
pàtria Catalana, els posessin tant “A huevo” el poder criticar les institucions
i els polítics catalans.
Només, una
consideració: No sé, quans milions deuen haver furtat o robat els Pujol, ja es
veurà. El que sé, segur, que jo i la majoria de ciutadans de Catalunya cada
mes, dels rebuts de l’aigua, el gas, i la llum, paguem aproximadament un
quaranta per cent pel consum, i tota la resta, va destinat o bé a beneficis de
les companyies, o encara pitjor a impostos perquè aquests grans llumeneres
cobrin sense fer fres útil per a la societat que diuen representar. Heu vist
que convoquessin alguna comissió o demanessin compte de com es distribueixen
aquest mils de milions? Pobres de nosaltres! Clar, que d’això, en diuen
democràcia...
Per últim i en pla
festiu, No us ha recordat una mica
aquesta compareixença com aquelles placetes de poble on i fiquen uns braus la
majoria vells i ja sense cornamenta, per
a gaudiment de la gent intel·ligent i sensible? (?) Els dos braus que van
sortir primer, -bé un brau i una vaca
vella- ja sense banyes ni esma, i que just s’aguantaven els pets, no van quedar
gaire gloriosos, però el brauet que va sortir després, se’ls va torejar i
“cornejar” a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada