ELS GRANS LLICENCIATS

Quan era jove, i com a conseqüència d’haver-ho passat tant horrorosament per culpa de la mal anomenada Guerra civil, que de civil no en tenia res, em sentia molt trist, i frustrat, en veure que els nens de “casa bona” podien anar als millors col·legis, i més tard a la universitat, i “Llicenciar-se”. Per aquest motiu, ja de gran, i com explico   en les meves memòries, em vaig sentir mol feliç en poder estudiar primer electrònica i ser un expert constructor de aparells televisors, i més tard diplomar-me en Psicologia i Grafologia amb la ajuda d’un dels més grans psicòlegs catalans,  El gran Carles Muñoz Espinalt,  que tant va ser punit pels seu amor al catalanisme. Tot i que ell, em deia que jo ho feia molt bé,circumstàncies de la vida, em van portar per altres camins,no menys excitants, i sempre em va quedar el regust de no haver aconseguit el meu anhel; llicenciar-me. Ja de gran, i ara sobre tot, en veure que tal grandiosa quantitat de “llicenciats” sobre tot en periodisme o els que es dediquen a la política, embruten o enterboleixen la trista societat en que vivim,  ni un dia deixo de pensar  en aquell vell refrany castellà de: “Lo que Natura non da, Salamanca non presta” O sigui , que mal traduït,  vol dir que allà on no n’hi ha, no e n raja. Per això, en veure tota aquesta tropa  de llicenciats que no tenen ni p. Idea de la vida, i que es llancen  darrera del possible creador de noticia, sobre tot si és dolenta, o els que interessadament prostitueixen la política,  penso; quants pica pedres S’han perdut... Quanta misèria moral surt de les aules, i quanta ignorància es magnifica en elles. Ja no diguem, quan de tota  aquesta xusma en sobresurten uns quans, que si, que realment en saben, i llavors, es converteixen  en la BBC del periodisme català, i que posant-hi noms,  serien  per exemple Bassas, Basté, i Cuní, però també molts d’altres que com que es creuen superiors a tot l’univers, no informen, sinó que imposen i alliçonen, i per això s’han auto donat el nom  de “Creadors d’opinió” Mare meva. Si tants i tants grans periodistes que hi a agut poguessin tornar, o de nou es moririen però de vergonya, o com Jesús, allà al temple agafarien les xurriaques, i en farien un net.spot

narsuri.blogspot.com.es