EL PRIMER REICH ESPAÑOL. Primer.

Situem-nos a Alemanya als anys trenta del segle passat, i mirem les situacions i semblances amb la Espanya actual. En plena derrota del socialisme, dolent per naturalesa a alemanya o a qualsevol altra contrada, a aquell país intel·ligent i culte, derrotat en la primera Gran Guerra, i explotat immisericordiosa ment, pels cruels i voraços anglesos, i pels murris però no gaire valents francesos, es trobava en una situació on la gent es moria de misèria, i no tenien res per a escalfar-se a desgrat de la seva gran producció de carbó furtada descaradament per anglesos i francesos. En una situació així, no fou estrany que sortissin possibles redemptors per a salvar el país de tant trista situació. Hitler, un home intel·ligent, però depressiu i venjatiu que s’havia jugat la vida per alemanya en la perduda guerra, malgrat ser austríac, aprofitant la seva facilitat de paraula, en part fruit de la seva convicció de tenir raó, no va trigar gaire en reunir al seu costat molts altres personatges de similars característiques, i a ser recolzat per les grans indústries en plena crisi, i per els capitals que a desgrat del gran cataclisme encara restaven dintre el país. D’aquesta manera no va tenir massa problema en fundar el partit Nazi,  on es va rodejar de persones semi fracassades però aprofitades i venjatives que no sols el van recolzar, sinó que es van entregar a ell de manera absoluta. Ara, anem a fer comparacions més o menys afortunades.

Alemanya, que sempre havia tingut  un sentiment profundament nacionalista no va tenir problema en crear amb poc temps les SA, agrupació ultra dretana, comandada per el fanàtic Ernst Röhm, quan Hitler encara no havia triomfat del tot.

Espanya, o més ben dit la dreta terratinent i carca, país de grans fracassos internacionals, el qual exercit no ha guanyat cap guerra a un enemic exterior en els últims tres cents anys, ha tingut sempre una creença d’imperi i el lema real que més li escauria seria el de: “Don, sin din” (la resta, la coneix tothom).  Espanya, doncs, des de la mal anomenada transició, ha mantingut una ultra dreta més o menys dissimulada segons els moments, encapçalada per Fraga i tots els seus seguidors entre ells Aznar, i altres, amb la ajuda de tants com Blas Piñar, i un gran etc. Aquests  anomenats, i els seus successors, serien en el temps d’ara l’equivalent alemany de les AS de Röhm. 

En dominar ja totalment la situació alemanya, Hitler i els seus (Rossemberg, Himler, Goebbels, Goering, Hess...),  ja no en tenien prou amb aquella dreta violenta però d’origen tradicional, i varen crear amb rapidesa les SS, que varen ser l’exponent més ferm de la violència i la manipulació, essent els jueus l’enemic preferit ja que degut a la seva idiosincràsia, i conviccions eren els que generalment més diner tenien, mes estalviaven i menys despesa feien. No s’acontentaren pas amb això, i amb rapidesa varen anar en contra de la SA perquè no els fes ombra i a la anomenada “Nit dels ganivets llargs”, es van carregar Röhm i tots els caps de brot.

Ara, aquí a Espanya, com que la situació econòmica està en un estat molt crític pel seu deute impossible de pagar amb Europa, i els grans capitals siguin de l’Ibex o no,  no volen perdre els seus privilegis de tants segles, i veient el desgavell en que estan immersos els del PP, en front d’uns socialistes de pa sucat amb oli,  s’han ret de la màniga una formació no ultra dretana, sinó maligna i despietada, i han posat davant com a líders a una colla de ressentits, pillets i ganduls als que no se’ls coneix ofici ni benefici, a  desgrat de la majoria presumir de títols acadèmics, i que mai ha fet res per la  nació si no es anar xuclant de la mamella pública. Aquesta formació, si Déu o  algú més tangible no hi posa mà,  Es la que en poc temps crearà el que en podríem dir el Primer Reich espanyol, i passo detallar:

Furer absolut; Albert Rivera, persona que excepte alguns temps empleat de banca no se li coneixen altres experiències si no es mangonejar i  enverinar tot el que toca.

Ministra de propaganda tipo Goebels; Inès Arrimadas, persona dolenta i amb ganes de fer mal. Com es el cas d’ ella, hi ha coses que es porten als gens.

Ministre de mentalització totalitària tipus Rssemberg; Carlos Girauta. Gandul, i pillet, però incapaç de fer quelcom útil. El gran Caja, també estaria a la altura.

No estic segur qui seria millor com a cap de les SS tipus Himler; Nart, Espada, o altre per l’estil.

Per als camps de concentració, imitant o superant als caps nazis, tindríem sens dubte en Carrizoza, en Paramo i tants d altres de tan poques qualitats, però de manifesta mala llet.

Es curiós fer constar que tots els esmentats, segons ells, són “Catalans de soca rel”

Llavors, doncs, tindrem a no trigar, que les SS de Rivera, actualitzaran “La nit  dels ganivets llargs”, es carregaran a les SA del PP, molt més molls, i mal acostumats. Quan la supremacia dels nazis  de Rivera ja sigui absoluta a Espanya,  vindrà “La nit dels vidres trencats” però com que a Espanya els jueus no són una entitat prou significativa, els escollits per ser anorreats, seran sens dubte els catalans, els grans dolents de la pel·lícula segons els Cs. El problema, vindrà quan es donaran compte que així com els jueus  el que dominaven era el comerç, i per tant el diner, els catalans entre altres coses, dominen una part important de la industria espanyola, i per tant  si ensorren la industria, principal font de recursos del país, España, nació del tot en fallida a nivell internacional  es quedarà en un atzucac absolut.  Que passarà, després? Ah! Aquesta es la pregunta del milió!