FINS SEMPRE JORDI!!!

Ahir, un pintor de Cornellà sense feina fixa ni esperances, amb 45 anys d’edat, davant la impossibilitat de fer front al lloguer dels pis del qual en devia ja alguns mesos, va tenir la dignitat i la immensa valentia de suïcidar-se abans que els “servidors de la llei” el fessin fora de la seva llar.

Casualment i pel que diuen les noticies, aquell pis, era propietat del Banco Popular, que com tothom sap era la gran obra de la “Obra de Déu”.  (Opus Dei, per als intel·ligents). – Que deu pensar el gran Escrivà allà a l’alta Gloria al costat del Pare Etern?- Els que com jo vam sofrir les arbitrarietats d’aquest banc no únic ni de bon tros, però si un  dels mes durs i sense pietat, recordaran que quan  les coses anaven bé, eren dels que més adulaven al client, i que quan de lluny ensumaven alguna possibilitat de problemes, abandonaven al client, sense importar el que li pogués passar. Més tard,  les coses van canviar, i el gran depredador, com no, va haver de ser ajudat, i segur molts en varen anar bé.

Total, el banc, ha continuat, i amb diners de no sabem qui, ha pogut anar sangonejant, i perjudicant la gent, donat pe per molt les publicitats ho diguin, els bancs, no estan per ajudar a la població activa, sinó per a lucrar-se-n.

Tu, Jordi, al qui fins ahir no coneixia, ets un més de les víctimes d’aquest món falç i despietat. Voldria dir-te que espero que alguna divinitat desconeguda et compensi per haver estat tant valent. Malauradament, ja soc un vell desenganyat, i poques coses em fan ser confiat. Tot i això, t’admiro i valoro la teva valentia, i penso que si la teva acció fa avergonyir algú, -si mai han conegut la vergonya- haurà valgut la pena. Gràcies per el teu exemple, i; Fins sempre Jordi.