TRISTES CAVILACIONS!

Aquest dies sento en els diferents,  mitjans informatius que el regidor d’Esquerra a l’ajuntament de Barcelona Alfred Bosch, deixa el seu lloc a un altre camaleó de la gran dinastia camaleònica dels Maragall. Com que jo no soc pas massa intel·ligent, no m’atreveixo  a emetre judicis, però el que si vull dir, es que a mi, l’Alfred Bosch em semblava un home honests i sincer, cosa que no sé si serà tant palpable amb un Maragall, ja que encara que els omplin de elogis, aquesta família, han mostrat mes “Fer per casa” que fer per la pàtria. Jo, sempre he opinat que en tota la història hi ha hagut molt pocs socialistes de bona fe. Afortunadament no soc pas sol, persones com Chrchill, Tatxer, i molts altres polítics importants, han dit que el socialisme practica l’art de “Repartir el que es dels altres mentre en queda”, i després algú o altre ho arreglarà.

En fi, tant de bo m’equivoqui, i el senyor Maragall  ajudi a fer que Barcelona pugui curar les greus ferides produïdes per la escratxera Colau, la Janet Sanz  de parlr ampul·lós i fingit, la Laia Ortiz, en Pissarelo fugitiu argentí, i tants d’altres de la mateixa categoria moral.

Pobre Barcelona! En mans de qui ha cigut! Només li falta en Valls!                      narsuri.blogspot.com.es