SOM INFIDELS, O SIMPLEMENT GAMARUSSOS!

Com que desgraciadament la edat comporta moltes hores vagaroses,  ahir cap al tard, feia Zaping a la tele, i Vaig anar a parar al programa anomenat “Paraises cercanos”, on les càmeres mostraven les magnificències de certes ciutats del Marroc entre elles Fez i Meknes,  realment boniques.  El que em va frapar, va ser escoltar en repetides –molt repetides- vegades era que n en certs llocs d’alguns edificis, els càmeres no hi podien entrar, per ser lloc sagrat, i vedat all “infidels”?.

Llavors, com quedem? Som nosaltres gent rara i contrària als estrangers? Som Xenòfobs? o som simplement uns gamarussos que ens la deixem enveinar de totes, totes? Amb els fets d’ara fa un any  la majoria de “Grans periodistes” i comunicadors, en general, s’afanyaven a portar magrebins amb quantitats industrials davant pantalles i micros, fent declaracions de bondat i innocència, quasi fent-nos creure que el desastre que acabava de succeir, era culpa nostra. Avui concretament, al Facebook, ens mostren la germana de un dels criminals, que havia fet tantes declaracions de bondat, en una gravació oculta on deixava a la gent del nostre país de volta i mitja desitjant-nos tots els mals.

Si unim el reportatge d’ahir, on es mostra clarament que pels musulmans som una cosa diferent, infidels, la pregunta és? Els xenòfobs, som nosaltres que hem deixat omplir el país de clergues i mulàs,  que sabem que adoctrinen contra el país d’acollida, o són ells que porten dins la sang el record d’antigues conquestes, i es volen venjar? Serà veritat que van prenent posicions per quant tornin assolir Al Andalus?

Que no tohom a casa nostre, som bons,, segur. Però ens em de sentir culpables de tot, o no serà allò de la antiga dita de: Banyut, i pagar el veure?