MALEÏTS POLÍTICS PROFESSIONALS. I

Vaig nàixer onze mesos abans del “Alzamineto del Caudillo”, i recordo vagament els afusellaments a les cunetes dels primers anys, (Després m’ho van explicar millor) i amb tota claredat els anys posteriors  on les persones normals acollonides parlaven en veu baixa de les ”Ràtzies” que setmanalment assolaven els pobles  i ciutats i on les autoritats del nou règim recolzades per policies, guàrdia civils i ultra dretans de cada poble, anaven detenint, empresonant i moltes vegades afusellant els perdedors.

Aquest escarit prefaci, es només per a justificar i donar versemblança al que vull dir a continuació.

Avui, el nostre país, viu una situació, que recorda massa els anys trenta del segle passat. Gran quantitat de partits polítics amb persones la majoria de mig pel, quan no públicament incompetents que amb la seva xerrameca – sempre contra algú- miren d’aprofitar el desconcert de la gent normal, treballadora i no massa  il·lustrada o no massa interessada en conèixer l’ “intringu-lis” de la situació real, per a viure sense fer cap treball de profit, i poder assolir qualsevol dels sous que tot tipus de polítics s’atribueixen sense cap causa justa, i que son molt superiors als sous mitjos de persones molt preparades i que sí que treballen amb gran esforç per al bé comú.

Abans de continuar, voldria que si algú ho llegeix, miri de recordar quants capdavanters del partits actuals, s’han canviat la camisa en els últims deu o quinze anys. Un exemple ven significatiu però no únic ni de bon tros, el tenim amb l’Albert Rivera, que tant jove, ja ha militat en el PSOE, i el PP, i com que la seva ambició devia ser molt forta ha aconseguit formar un altre partit, el Cs., aquest a la seva mida on en companyia d’una altre virtuosa de la política la Arrimadas i quatre roba peres més, entre els quals, Cañas, Girauta o el gran “profesor” Caja etc. on  fan i desfan, i on la setmanada deu ser a mesura de les seves grans qualitats de tots tipus. Aquestes persones, mostren tant clar no tenir cap ideal, que si això el fallés, abans de perdre la moma, serien capaços de refundar la FAI, o qualsevol altre partit ultra esquerrà. No podem oblidar el PSOE i el seu apèndix el PSC, Que com diré mes en davant van ser uns dels grans culpables de la duració del “Alzamiento”. Avui dia, el PSOE, només conté les escorrialles d’aquells que en el seu dia van creure que allò duraria, o dels que en no saber on agafar-se per continuar xuclant la mamella, encara que ben mirat no deixen de fer molta pena. La resta, s’han re col·locat en partits de centre o de dretes sense cap pudor.

Capítol a part seria per als  partits  considerats d’esquerres, als quals la caiguda del comunisme a  nivell europeu va desconcertar, i deixar en fora de joc, però com ja diré, no els més encertats, però si els més  purs en els seus ideals d’origen però amb unes idees no aptes per als humans del present.                     Seguirà