EL CAVALL DE TROIA.

Per la meva condició de vell, ignorant i mal pensat, el dia que em vaig assabentar que el Maragall que queda en circulació, seguint la costum dels Maragalls socialistes, de posar-se prop del “Sol que mas calienta” o seguir els hàbits de la vaca del seu avi, que en ser cega donava cops de cap  a destre i sinistre esclafant tot el que tocava,  s’havia passat a ERC, el primer i quasi únic pensament que vaig tenir, va ser precisament en l’esmenta’t cavall, i en l’efecte que tindria sobre el govern català, en aquest cas una Troia ja mig  ensorrada. Doncs com podeu veure, en pocs dies la petjada maragalliana, ha fet forat. En un curt espai de temps, la permanent divisió entre els partits catalanistes s’ha accentuat, les poques coses que tenien en marxa, se’n han ant en oris, i ja m’imagino el sac de pus de l’Iceta i els seu “Mariaxhi”el tip de riure que es deuen fer. En fi, com deia aquell, que Déu hi faci més que nosaltres. Però, ai amics meus; per on passa el rastre sociata, no hi torna a créixer l’herba. Pobre Catalunya amb aquests politics!