ICETA I EL PSC.

                Drama dramàtic amb final desastrós.

Quan el moment de la mal dita “Transició”,  es varen formar els patits polítics, aquí a Catalunya hi havia unes persones de bona fe, que creien que el socialisme en la seva vertadera significació, podia ajudar a restaurar una mica la normalitat que feia tants anys que estava segrestada. Entre ells hi havia un líder en estat pur de nom Josep Pallach Garolà. Malauradament, i com desgraciadament sol succeir amb les persones de vàlua, va morir jove, l’any 1.977. Amb la mort d’ ell, els seus partidaris es van anar esvaint, i van quedar com a triomfadors, la trepa d’en Raventós, els Maragall, l’Obiols, i tot un seguit, que uns i altres, provenien de “casa bona” i que davant la por  del que podia venir, volien mostrar-se “prògres” i de sentiment humanitari i “social” com els seu nom indica, per a fer-se perdonar l’haver estat molt cofois amb el regim franquista i haver aprofitat per a fer-se rics, o més rics els que ja ho eren. Això, en pobles i ciutats de tot Catalunya. El drama va començar en haver d’unir-se amb la camarilla del PSOE, que eren una colla d’arreplegats,  orquestrats pels poders fàctics de la gran Espanya, amb els que poques vegades podien estar d’acord. Així, amb més o menys dissimulo, o per malaltia o mort, els caps pensants del PSC, es van anar escapolint com ratolinets, i ha arribat un moment, que d’aquella gent de “be” ja no en queden al PSC i no diré que ara siguin del PP, però passada la por “social” , quasi, quasi. D’aquesta manera, els comandaments del partit, han anat davallant de categoria, (sols cal donar-hi un repàs) fins arribar  al actual cabdill, l’Iceta que com mostra dia darrera dia, reuneix (?) totes les virtuts no sols polítiques, que quasi podríem dir “Teologals” per a portar el PSC al desastre total. Sino, al temps!

Narsuri.blogspot.com.es