ELS VERTADERS JUTJES. ES AIXÒ LA JUSTICIA?

Aquests últims dies, ens hem fet un tip de veure com els polítics punters de Catalunya però també –o més- d’Espanya, passen hores i hores donant explicacions als jutges, però (i això es el més trist) per sobre de tot, van com xaiets d’una emissora a  l’altre, amb el cap cot, a demanar perdó (desconec de que), a una  colla de senyors pel que sembla imbuïts de la justícia Divina, els quals els matxuquen despietadament, sense que els grans polític quasi gosin piular. Posaré uns pocs exemples, de subjectes als que jo valoro molt poc,  (es de suposar que ells,  mi em valorarien molt menys, i hi tindrien tot el dret) però que com que tenen més cara que espatlles es creuen descendents directes del Pare Etern.

Aquí a casa nostra, tenim el gran, el suprem, Josep Cuní, formós com un “como”, que si la egolatria i l’auto cregudisme tingués una imatge, segur que seria la seva. Aquest home que no deixa parlar als seus interviuats, imposa, amenaça i “Jutja” sense compassió. Quan deu anar a dormir, es deu aplaudir a ell mateix, i deu mirar cap al Cel, i deu preguntar a Déu; Eh que ho foto bé?

Després tenim en Basté, que de cromo no en té res, i ara últimament com es disfressa, encara és més horrorós, el qual també se sent imbuït per la Gràcia Divina i jutja i condemna a tort i  a dret.

No hi pot faltar la Monica Terribes, una altra reencarnació de la veritat celestial, que també jutja i amenaça a tot quisqui, sense tornar-se vermella.

Un país en el qual els poliúrics de primera línia  que són els que realment deurien arreglar les coses, se sentin obligats a donar explicacions a quatre pillets vividors imbuïts de la veritat suprema, no pot tenir gaire bon futur.

A nivell Espanyol, coerceix el mateix. Perquè els polítics, tenen por   d’aquestos xerrameques?

Malament! Alguna cosa haurà de canviar si volem que la pàtria funcioni.