EL PROBLEMA D’ESSER VELL

El problema d’esser vell, es que, o bé ja no serveixes per a gran cosa, o que els demés ho pensen. Això fa que els dies es facin molt llargs i com que la vista no acompanya gaire, l’estona a l’ordinador o de llegir també s’escurci, i queden moltes hores per a badar davant la TV.

Aquest matí, he pogut veure una part del “Judici” que una colla d’homes savis, bons i justos han fet al senyor Mas, que segons han dit els acusadors, és un home abjecte, i poc honest, cosa que jo ignoro. Sincerament, jo ja he dit manta vegades el poc crèdit i la poca confiança  que em mereixen  la majoria de persones que tant cofats s’asseuen al parlament i diuen representar al poble català. –o a l’espanyol, tant se val- Avui, després d’escoltar als grans; Iceta, persona que tothom coneix, sap com és, i quines son les coses realment t útils que ha fet per al bé comú, o la gran Arrambades i dic el seu nom en català, ja que ella que sols fa vuit anys que viu a Catalunya, i avui, deia nosotros los catalanes en l’idioma de l’Imperio, és clar.  Un tal Fernadez, del PP a qui tinc la sort de no conèixer, o, l’inefable FRANCO RABELL, home fracassat en tot el que ha fet en la vida, i que ara que ja quasi és de la meva edat, (o sigui vell tronat) se sent d’ideòleg de la política del futur de Catalunya. A més, i com no podia ser d’altra forma, al seu costat hi havia el Coscubieleta, altre gran personatge.  Després doncs, d’escoltar aquesta gent, m’ha vingut una gran tristesa i he pensat en el trist futur dels meus descendents en mans d’uns vividors de tanta baixesa moral. Sempre m’havia preguntat com el Caudillo havia pogut manegar al poble durant tants anys, i a mesura que vaig veien l’actuació d’aquesta patuleia, ho tinc clar. Es veritat que com que cobren cada mes, en viuen, però tanta misèria moral i humana es fa difícil d’entendre.