ALTRA COP LA “DIVINITAT”

Feia un parell d’hores que havia penjat a Facebook la meva admiració i reverència absoluta, entre altres, vers un home únic i insubstituïble anomenat Jordi Basté, quan en obrir el diari subvencionat amb diner públic, del compte, de Godó, i en un anunci de  mitja plana, veig a una figura que tant podia ser un home amb cara de mala mulk,  com un déu de l’Olimp emprenyat. Sabeu qui era? Doncs si, el gran Basté, que amb cara de  perdona vides, em mirava amenaçador, com volen  dir; Ai si t’atrapo! Sota i com una d’aquelles sentències de la Bíblia, deia: Ho ha dit el Basté.

El meu enyorat mestre Carles Muñoz Espinalt, deia que quan una persona no és massa simpàtica, i si la seva presència no hi ajuda, els que l’han de promocionar, tenen de tenir molt en compte la reacció dels que el miren, i sincerament, aquella cara de Bull Dog a punt de mossegar, crec que no és pas la més adient per atraure incauts. O, te un ego que se’l trepitja i no sap veure la realitat de la seva figura, o, te algun dels seus publicistes que no l’estima  gaire. Aquesta foto, em dona encara més raó a mi.

narsuri.blogspot.com.es