CARTA ALS SOCIALISTES DE BONA FE.

Ja he dit manta vegades en els meus escrits, el sentiment  de por i repulsió que sento cada vegada que per un nou esdeveniment el PSOE, o el PSC surten a la palestra. Ja abans que els maleïts Boyer y Borrell (que Déu porti a l’ infern si existeix i si no existeix, que el creï per a ells dos) recolzats pels grans homes d’estat ha. ha. Gonzales i Guerra, ens robessin a tots els exportadors,  degut a que els socialistes sempre s’han embolicat en un mantell de bondat i rectitud, que a les persones normals plenes de defectes, tanta justícia i despreniment, ens fa basarda. Que els del PP la majoria són escòria, es conegut per a tothom, i també es evident, que en les bases socialistes, (inclòs en el PP n’hi deu haver alguns) hi deu haver milers i milers de bones persones i amb ànim de tirar endavant el país. El problema, és que la gent de bona fe, -socialistes, o no- també tenen el sentiment  de vergonya i humilitat que no els hi  deixa posar la cara al públic i la mà a la caixa. En canvi els professionals de la política, el que volen es viure com reietons, sense importar-los el que pensin d’ells.  Això, el veure tanta iniquitat en els comandaments socialistes, es el que en el transcurs de la vida, m’ha fet perdre totalment la fe en ells, però també en els d’èpoques anteriors, (Prieto, Largo Caballero, etc, etc) que amb la seva desídia i maldat, van donar excuses a altres   per a iniciar la Guerra Civil. Per últim, i a part dels ja esmentats, no més cal contemplar personatges tant patètics com l’Iceta, la Susana, i una llista inacabable, de roba peres aprofitats, que fa vomitiu pensar en el PSOE, o el PSC.