HE TINGUT UN SOMNI i II

Una mica atordits, els nostres savis donat que no solien tenir fracassos de tal magnitud, van decidir que per a comprovar si era un problema de la seva tècnica, o si era que realment els polítics espanyols eren de tan baixa categoria, varen decidir fer la proba amb periodistes espanyols dels dits “Comunicadors” i en varen triar un quants dels més coneguts a nivell nacional. Com que ara a la Terra, i en particular a Espanya des que us abrigueu al amb que amb tant cinisme en dieu “Democràcia” els que abans es dedicaven al periodisme i el que feien era buscar la noticia en el lloc on succeïa  i explicar-la  als lectors, perquè ells poguessin traure’n la conseqüència que creguessin oportuna, ara, han estat substituïts per uns personatges d’una clarividència i saviesa absoluta els quals si no tenen noticies les inventen, i noticia o no, la imposen, i tracten de ximple al qui no els creu, oblidant el dret a pensar i analitzar que té cada persona.

Doncs bé: De Catalunya, van agafar com a exemple a en Josep Cuní, en Jordi Basté i alguns altres. Resultat: En ficar-hi en Cuní,  la pantalla va reflectar a un formós i gran Paó reial,  amb la cua desplegada, lluïn tota la seva formosor i foten crits a destre i sinistre a tots els que s’atrevien a discutir les seves asseveracions. Quan hi van posar en Basté, la cosa va empitjorar, ja que en lloc d’un cromo com l’anterior, va sortir una espècie de simi, d’aquells  desmanegats i desagradables  amb grans pels on no tocaria, el qual com l’anterior imposava i adoctrinava en lloc d’explicar.  La Monica Terribas, era una  copia d’en Cuní, però en lloc de pao. Paoneta.

Dels espanyols, en Garcia Ferreras de la sexta, sa sortir en forma d’escorpí d’aquells tant fastigosos, i verinosos, però amb un serrellet, que l’acabava de retratar; dolent, ignorant i lleig. Quan hi van posar les dues de la televisió dels bisbes TV13, que deuria ser exemple de serietat, les grans Isabel San Sebastian i Nieves Herrero,  van donar a la pantalla les imatges de dues serpent d’aquelles australianes, les més verinoses del món. Llefiscoses, i d’un fàsic absolut.

Podríem parlar de molts (i moltes) d’altres periodistes,  i malauradament, tots els animals que sortien, eren de sentit ben negatiu.

Per aquest motiu, vam pensar que era millor dedicar l’aparell a donar seies de dibuixos animats i oblidar-nos dels polítics i periodistes espanyols tant d’una altra galàxia.

Narsuri.blogspot.com .es