JUAN VARELA,

                O com morir  de vell, (jo)  sense entendre res.

Aquests darrers dies, veiem molt sovint  el nom de l’editor Juan Varela com a  noticia de premsa, i haig de reconèixer que una vegada més, la meva perplexitat, és absoluta. Miraré d’explicar-me.

Per la època de post guerra que em va tocar viure,  vaig poder escoltar i sofrir per activa i per passiva, allò  de que no hi havia llibertat de premsa , i que un gran nombre de coses estaven prohibides per la dictadura, cosa que segurament era certa. El més curiós del cas, va ser que en entrar la “Democràcia” (a la espanyola,es clar) ens varen fer escoltar fins a eixordar-nos que ara ja érem lliures i que tothom podia donar la seva opinió, ja que per això, s’havia imposat la llibertat d’expressió. Doncs bé;   jo que ja he demostrat que no dec ser cap llumenera, m’ho havia cregut i ara un cop vell xaruc, i jubilat, m’agradava afegir-me al grup dels que hi diuen la seva per allò de que quants més siguem més riurem. Doncs no, innocent de mi, he pogut experimentar en carn pròpia, que pots dir el que vulguis, sempre que no sigui quelcom que molesta a uns altres. O sigui: Si dius quelcom de sentit dretà, tindràs a tota una caterva d’esquerranosos que se’t tiraran a sobre acusant-te de no se quant crims de “Lesa humanidad”. I si dius quelcom a l’inversa, tindràs també el grup de detractors corresponent. Només per a posar un parell d’exemples: Un dia que el senyor Cruanyes gran mestre de periodistes, aprofitant la seva notorietat, va fer públic que ell, i “el seu marit” anaven a adoptar un fill,  jo, trist de mi, amb tota candidesa vaig aprofitar la “llibertat d’expressió”, i vaig dir que no em semblava bé que dos homosexuals majors d’edat, imposessin a un nadó la obligació de tenir dos pares, i cap mare, ja que ells obraven lliurement, però no l ’infant que no podia triar. Doncs bé en publicar la meva “lliure opinió”, Un altre gran pròcer capdavanter de la informació mundial el gran Carles Capdevila, em va publicar a primera plana als seu paper exemple de periodisme a nivell mundial, acusant-me de la gran majoria de les plagues bíbliques. També el llumenera de Vilaweb un tal Partal,  va actuar en el mateix sentit, i em van fer certament famós. Tant va ser així, que als tres o quatre dies, tenia el meu blog, i altres espais propers on excepte dos o tres prou ben educats, em deixaven de volta i mitja, i el més suau que em deien era homofob. Cosa que  cdrtament jo no havia dit.

Ara no fa gaires dies, en publicar a EL9NOU la meva opinió sobre la culpa que els mulàs i imams tenien en predicar l’odi, pels sagnants atemptats, de les últimes dades, Una gent molt sàvia i preparada de Vic, que signaven com “Jaume Anento i setze més”, em van deixar de volta i mitja, i a part de culpar-me d’islamòfob i no sé quants epítets més, em van amenaçar amb denuncies i judicis que ja podeu entendre que no es van complir mai. Tanta por devien fer al gran director adjunt que no em va voler publicar la rèplica, i vaig quedar com si fos jo el poruc.

Queda clar doncs, que de llibertat d’opinió, res. Sinó fixeu-se que ara diuen que el senyor Varela, està perseguit per donar conferències de sentit “NAZI” i per haver publicat le Mein Campf d’Adolf Hitler. Es curiós, que els que ara el volen fotre, son els mateixos que abans clamaven per la falta de llibertat per no poder comprar El Capital de Carles Marx  i altres obres de tant valor subversiu i proletari o no poder fer conferències de tipus comunista. En fi. Com veieu, de llibertat, res. De tolerància menys. Ens agradi o no, som un món de Roba peres, i només triomfen els que més criden i amenacen, i l’odi i la enveja són senyors absoluts de la Humanitat. Clar, que eixís anem...

Ah! Que quedi clar que no tinc el gust de conèixer al senyor Varela.

Narsuri.blogspot.com.es