LA “SORT” DE TENIR 80 ANYS.

Veient que amb cinc anys de comandament del llepollit Rajoy, amb la ajuda i assessorament del sàtir Montoro, s’han polit més de la meitat dels diners estalviats pel pensionistes durant tota una vida de treball, un pensa que si ells segueixen governant la nostra terra com sembla, d’aquí cinc anys més, s’haurà acabat el diner, i els  que ara tenen de cinquanta a seixanta anys, quan arribin a la edat de poder recuperar el que han estat obligats a estalviar durant tota la seva vida, es trobaran com es diu vulgarment sense “pa, ni quartos”, i veient com són la majoria dels politics espanyols, que tot miren d’arreglar-se la seva de jubilació, els que quedin en la més absoluta indigència, no tindran on anar a reclamar. Això que fan aquests governants tan democràtics, i encara que ells ho deuen haver revestit amb prous arguments legals, no és més que un furt total, i no dic que és un “Robo total” perquè ho fan amb tota finesa, i no pas amb violència.  

No sé que passarà, però penso que la tristesa que comporta ser un vell que ja no fa falta a ningú, més abans fa nosa i està a punt de dinyarla, queda en part compensada per la llàstima que un sent per les persones que estima i veu que inexorablement seran estafades. Llavors,  ignorant i ingenu, es pregunta; Si el règim franquista tant malvat va instituir per primera vegada un sistema de cobertura  pels futurs vells, i ara una gent tant bona i justa com els politics democràtics se’ls poleixen amb tota la cara, qui  son els bons i qui els dolents? Una vegada més, penso allò de: Que els votin, que els votin. Pobres espanyols!