PP, PSOE, CIUDADANOS.

Si ja no fos tant vell, i a punt de dinyar-la, em sembla que després de passar tant fàstic escoltant una vegada i altra la quantitat de mentides, falsedats i dropolades d’aquesta tant gran col·lecció de “pares de la pàtria”, i donat que en la meva joventut  ja en vaig (i en varem) passar prou de misèries, em llençaria al “ruedo”per a combatre amb totes les meves forces tot aquest sistema podrit del tot i que encara que aquí al nostre país en diuen democràcia,  de democràcia en te molt poca cosa.

Com que ja he dit per activa i per passiva quines són les meves opinions en la majoria de coses de la vida, em limitaré a dissecar una vegada més a aquests tres grans mals del nostre país.

El PP, és un  reducte en el qual s’hi ha abocat tota la morralla d’aprofitats i busca vides, sobre tot nodrida de gent que cerca la seguretat vital sense esforç, i per tant un noranta per cent molt alt, són funcionaris que com que no han fotut mai brot, lluitaran fins a l’últim espeternec per a poder seguir xuclant la mamella, sense importar-los la situació real del país. Només cal veure la cara –i els fets- dels, Rajoy, Montoro, Saez, o els nostres benvolguts, Sanchez del Morro, perdó, volia dir Camacho, Albiol, i un  etc. inacabable. Al menys, en la primera etapa d’Alianza Popular, la gent que hi havia, no enganyava, i equivocats o encertats, mostraven a les clares que era el que pretenien. Jo, considero que és molt més criminal fingir unes ideals per a traure’n profit personal que defensar unes idees, pot ser errades però sentides i cregudes. Encara recordo a en Tomás Pelayo Ros, company meu de viatges pels cinc continents, que va tenir grans càrrecs en el franquisme, (entre ells, governador civil de Barcelona) que em deia: Mira Suriñach; tal vez nos equivocamos en muchas cosas, però creiamos en lo que hcíamos. Si ell i molts d’altres dels seus, veiessin en que s’ha convertit  aquesta dreta, es posarien a plorar.

Continuarà.