AUCA DEL “DIRECTOR ADJUNT” 

     Nens i nenes. Nois i noies.

     Escolteu atentament,

     aquesta terrible història,

     d’un home tant repel·lent.

      Calp i lleig amb desmesura,

     (D’això, culpable, no n’és)

     Ignorant i curt sense mesura,

     (Culpa d’ ell, i ningú més)

     Aquest noi de la muntanya,

     que va baixar  al mig del pla.

     Al Vallès, ell recalava,

     I  tant malament  es portava,

    que amb ningú no va lligar.

     Diuen que la muntanya

     va parir un ratolí, només un.

     I el Pirineu ens paria,

     El gran Director adjunt.

   

     Ple d’ embolics i venjances,

     covard i acollonit, va fugir.

     I un cop arribat ja a la Plana,

     les  bones gents el van acollir.

     Més, ai! Com ja diu el conte,

     de la lloca i la serpent,

     als pollets ell es menjava,

     quant  al jaç, ja restava calent.

     Un cop; Per fi! “director adjunt”,

     en un popular setmanari,

     com tot animal sanguinari,

     deixa a tot competidor difunt.

     Així, ple de  males arts,

     arma típica de la covardia,

     defenestrà als seus companys,

     Quedant ell sol de “cap, i guia”.

     D’aquesta manera doncs,

     gent més bona i preparada,

     s’ha sentit anorreada,

     i han tingut d’abandonar.

    Fins als molts col·laboradors     

   que opinen sens cap interès,

     enviant escrits al setmanari,

    ell, amb sa pensa limitada,  

    plena d’odi, por i gelosia,

    la participació els ha vetada,

    tement que el feren fora algun dia.

     Quan va entrar a sang i fetge,

     als que no li van agradar, va punir.

    I a un, que li va plantar cara,

    per ofendre’l, com a jubilat va definir.

    Més, home de tanta saviesa,

     el nostre heroi, ha oblidat

    que quan ell arribi a la vellesa,

     també serà un vell jubilat,

     sol, ruc, trist, i abandonat.

     Ara, a la penúltima plana,

     exposa el seu pensament.

      el problema d’aquest trepa,

     es que ho fa tant malament,

     que sols algun sapastre,

     el llegeix regularment.

     Cuan alguna notícia crema,

     o és quelcom de compromís,

     ell  oblida o amaga el tema,

     per la por que algú, el punís,

     deixant sense dret de resposta

      al que ha pres el compromís.

      La majoria dels d’aquest setmanari,

     Han  marxat, prosperat i triomfat.

      Ell, pobre , gris i trist gregari, 

     hi restarà podrint-se tota la eternitat.

      Resumint; covard trist i dolent,

     i més negre i avorrit que el betum,

    ell,  passarà a la posteritat,

     com el gran “Director adjunt”