UN ALTRE ATEMPTAT, I...

No fa pas gaires dies, vaig tenir la gloriosa idea de dir en públic, (EL9NOU) que jo considerava que els imams i mulàs eren els que tenien molt a veure amb l’enduriment de les actuacions dels islamistes radicals, ja que abans de  la arribada d‘aquests adoctrinadors, els descendents de magrebins i altres, ja nascuts aquí, eren prou pacífics i estaven prou integrats per encara que amb certes dificultats poguéssim anat convivint. A la propera setmana, el dit setmanari, va publicar una carta subscrita per un senyor sembla que molt savi i intel·ligent anomenat Jaume Anento, i setze més, (Estrany segon cognom,oi? Ha,ha) en la qual em tractaven de tot i és clar, entre tots els epítets, no hi va faltar el tan e moda de “Fobob” o sia islamofob, i altres més, similars. En el mateix escrit, no hi van faltar amenaces de tot tipus en contra de la meva persona. Clar, que sobre això, vull dir que com que  ja soc molt vell i tronat, si em volen agredir, no hi tindran pas massa feina. De totes maneres també afegir als meus amenaçadors que com babau del tot tampoc ho soc, he intentat blindar-me i aneu a saber com aniria i qui rebria si a mi em passes quelcom. En llegir les ofenses i amenaces, vaig respondre amb un altre escrit, que el senyor  “Director adjunt” del setmanari, no va considerar oportú publicar, amb la qual cosa, jo vaig quedar com  covard, i culpable. El que és  del tot cert, és que jo amb ants anys de convivència amb tanta dent dels països musulmans i havent-ne tractat  tants, mai podré ser anti musulmà, ja que en vaig trovar  molts i molts de bons. En tot cas,  estar en contra de musulmans no correctes. Mai contra la idea  del món musulmà, cosa del tot diferent.

Avui, en veure el gran drama humà de Niça, em pregunto que farà o dirà el senyor Jaume Anento i setze més? Tal vegada dirà que els milers de persones que que es passejaven tranquil·lament per la avinguda eren hislamofobs i es mereixien un càstig d’Alà?

Com tots els que faig, l’escrit pel qual vaig ser recriminat, esta penjat al meu: narsuri.blogspot.com.es. Si algú el llegeix, que jutgi la meva maldat.