INDÍGENES, COLONITZADORS I PIONERS. II

Així doncs, des d'aquells temps de Felip V, a Catalunya, han anat venint regularment, quantitat d'espanyols que en trobar oportunitats que en els seus llocs d'origen no trobaven gràcies a la maldad de l'Imperi o millor dit dels governants que el manipulen, han contribuït i no poc en l'engrandiment d'aquesta última colònia. Evidentment, i com sempre ha passat en les colònies, al costat de gent diligent i treballadora, catalans i espanyols emigrats, que serien l'equivalent dels pioners d'Amèrica, han vingut gran quantitat de funcionaris i buròcrates que han estat els encarregats d'anar xuclant els beneficis del treball de molts perquè els capitostos de cada moment poguessin seguir gaudint de privilegis immerescuts, i mantenir famílies "reals" o no depenent dels moments polítics. Així ha estat durant segles, i així podria seguir sent si per fi la major part de ciutadans de Catalunya -catalans o no- s'hagin cansat de servir de catifa a la reialesa imposada, i a una casta de funcionaris cada dia més potent i xucla sangs . Ha arribat doncs el moment que el poble ha dit prou, i com un galió amb el vent en contra s'ha llançat a la mar tempestuosa i tot a risc de l'enfonsament.

S'ha proclamat ja que la Republica de Catalunya, que segurament seria aplaudida i recolzada per molts estats d'Europa, si no fos que qui sustenta a Espanya, és Catalunya, i si Catalunya deixa de produir en benefici de l'Imperi, Espanya que està endeutada amb Europa pels segles dels segles, se'n va en orris, arrossegaria a Merkeles, Macrones i un llarg munt de polícos que els han prestat sense adonar-se a qui prestaven.

La pregunta seria; per què Espanya esta tan arruïnada? Doncs perquè durant lustres, els governs de la "Democràcia" del PP i del PSOE amb el beneplàcit dels borbons de quota, i amb l'únic fi de mantenir la clientela de votants de les regions més oprimides, van crear autopistes, aves i altres inutilitats enmig de deserts, en lloc de promocionar possibles indústries productives. Va haver-hi a Espanya, un polític i un partit, Adolfo Suarez i el seu equip de la UCD, que van donar una certa esperança al país, però com totes les coses bones, militars i oligarques -I, algú més indegudament coronat? - van fer tot el possible per fer-los fracassar.

Així, tenim ara que Catalunya cansada de fer el gamarús, ha proclamat la república, però els que saben les raons d'aquesta proclamació i coneixen de sobres la justícia de tal proclamació, per por de perdre-ho tot, segueixen recolzant a una colla de polítics de la casta més vil i roí.

Per tant, amics sud-americans amb passades experiències similars, si podeu fer alguna cosa positiva a favor nostre, feu-ho, i si no, almenys doneu-nos la vostra estimació i simpatia. Gràcies.

Narsuri.blogspot.com.es