SIC TRANSIT GLORIA MUNDI           

Ahir a la tarda com altres moltes vegades  amb la meva esposa,  varem anar a La Gleva, i aprofitant que era obert, vam entrar al cementiri. Jo que de molt jove, fent d’escolà hi havia acompanyat tants difunts, i al mateix temps essent fill hi habitant de la Gleva, coneixia a la majoria dels enterrats allà, vaig sentir una tristesa i malenconia que sincerament em va trasbalsar. Llavors, en aquells moments, vaig recordar que poques hores abans, havia vist per la tele la manifestació multitudinària que la ultradreta espanyola havia  organitzat en contra del govern de Catalunya, on el més trist i dolorós era veure com esquerrans com els miserables Iceta i  Borrell, i ultra esquerrans com l’execrable Frutos, i molts més eren els que més maleïen amb ira i menyspreu tot el que tants catalans havíem desitjat. En aquells moments en front de tants  nínxols de gent coneguda que en el seu dia havien maldat i lluitat per tantes coses  efèmeres i poc durables, vaig recordar tots aquells miserables plens d’odi i me’ls vaig imaginar dintre de poc temps en una situació similar a la que tenia al davant i vaig pensar com era possible ser tant maligne per una vida tant curta. Pobres desgraciats! Algú us hauria de recordar: SIC TRANSIT GLORIA MUNDI. Quan les vostres closques mig desdentades siguin postrades en l’oblit, que sereu? Sols records tristos de maldat i misèria moral.