FÀSTIC ABSOLUT.

Ara son les sis i mitja de la tarda i escolto a la innombrable fastigosa i miserable Arrambades. Una pècora que fa vuit anys que viu a Catalunya i ja dona lliçons a tothom. Veient que ella i el seu mentor el gran Rivera tenen persones que els escolten  i els creuen aquí a casa nostra, em ve una ràbia i una tristesa absoluta.  Jo i tants milions de vells que hem deixat la carcanada treballant durant tants anys, que ara haguem de suportar que una miserable així ens porquegi d’aquesta manera, em fa venir ganes de plorar. Si això es la democràcia que ens havien promès, no tinc més remei   que dir; Que visqui en  Franco! Al menys ell no enganyava. Ens cascava i es quedava tant ample. Ara quatre mal criats, fills de no sé quin esperit maligne, s’han fet amos de la situació. Que trist es que els que vam nàixer en època tan dolenta ara haguem de morir escoltant i sofrint  aquesta maligna morralla. PP, PSOE, i Cs, jo, i crec que molts milions com  maleim!