UNA REFLEXIÓ AL REY BORBÓ .

Hola senyor Felip.

Després d’escoltar la vostra –per a mi- tant desafortunada dissertació, suposo que dictada pels grans pensadors del PP que tant us estimen, i després de moltes hores de meditació, he arribat a la conclusió que en aquell discurs, heu fet la  més gran pífia de la vostra vida. Ja entenc, que defensar els vuit milions d’euros anuals que us regalem el vostres “subdits”, per no fotre brot, hagueu de fer algun sacrifici. El que no puc entendre es que després de veure els fets per mitjà de la televisió com estovaven a tot tipus de persones, no recordéssiu que aquelles dones i avies estovades miserablement, també son dels súbdits que us mantenen. Que pensaríeu si veiéssiu estovats i maltractats a parents vostres. No oblideu Gloriosa majestat, que les situacions canvien,   i que es cíclic que els borbons hagin de marxar d’Espanya amb la cua entre cames quan els que els recolzen per interès, canvien d’opinió. Us imagineu a la periodista “Consorte” estirada pels cabells i arrossegada? Oi que fa basarda? Doncs eixís o devien sentir els arrossegats i colpits i els seus familiars. Us ho vareu pensar bé abans de fer el recital? Recordeu Majestat, que no heu estat elegit per a ningú, i que els que us recolzen a part de les oligarquies del PP, son els socialistes, la qual bandera es republicana i que si en lloc dels roba peres dels Gonzalez, Guerra Borrell, Boyer i tants altres similars posats artificialment  en el seu dia pels que tenien por dels comunistes, que no sé si amb raó o no, anaven de bona fe, hi tornessin a entrar al PSOE socialistes convençuts, ho tindríeu molt fotut. Ara la gran pífia, ja la haveu fet. Jo, que soc un home d’una “innocència i una bona fe absoluta”, us aconsellaria  que dimitíssiu i si tan clar veieu que el poble us estima,  proveu de fer un referèndum -que aquest, segur no seria il·legal- i us poséssiu en mans dels electors. Segur que guanyaríeu per una majoria tant absoluta, que els que ara dubtem de la vostra legalitat, marxaríem avergonyits, i us deixaríem aquesta Espanya que dieu estimar tant neta d’indesitjables. Proveu-ho Majestat. Si no ho feu, i encara que tant se us en foti, sapigueu que de persones com jo que  estan totalment decebuts de vos, n’hi ha unes quantes.

Majestat: Aquests que us utilitzen, socialistes i oligarquies, seran els que us trauran.  M’hi jugo un pèsol. Jo, que ja soc un vell xaruc i no serveixo per a gran cosa, pot ser no ho veuré, però no oblideu que la història no té pietat, sinó “Justícia” però de la vertadera. Amen. (Que traduït, vol dir, així sigui).