PIULADES NO. REFILETS.

Lladres i “pillos”. Es curiós, com aquesta gent tan moderna, que ens informa,  els periodistes de moda,  tant llestos ells, saben amagar les dades que sembla que les “autoritats” no volen que coneguem. Exemple: tothom coneix que la gran majoria de robatoris, furts, i inclòs ferits, que es produeixen a casa nostra, els ocasionen gent vinguda de fora, especialitzats cadascun  d’ells en fets concrets. Doncs bé; com que aquí en aquest país tant democràtic, tothom ho té fàcil per a nacionalitzar-se,  els morets, peruanets, Kosovarets, i un gran i llarg etc., al poc temps de estar entre nosaltres, ja tenen la nacionalitat espanyola, ( per exemple, el gran factòtum de l’ajuntament de Barcelona l’argentí Pisarello,  que s’ha fet l’amo de la ciutat. Ep. Amb això no vull dit que en Pisarello sigui un quinqui, però? És tant fàcil fer passar  bou per bestia grossa...)    i clar, quan qualsevol comet el delicte, els nostres “Reporters Tribulete”, ens diuen que qui ha comès el delicte, és de nacionalitat espanyola, i es queden tant amples. Quina trepa! El que és segur, que qui rep l’atac, si és espanyol.

La Dolores Miquel. Després de veure l’`èxit total, i absolut d’aquesta poetessa fora de classificació degut a la seva magnitud incommensurable, no entenc com la Ada   Colau, no la ha presentat encara al premi Nobel de Literatura. Estic segur que una dona exímia que parla sense vergonya en lloc oficial i públic de conys, vagines, i fills de puta sense cap respecte però amb tanta perfecció, i es fot descaradament de la oració més estimada pels creients, i més respectada pels no creients, s’emportaria el premi sense baixar de l’autocar. Un parell d’anys més de Colaus i Pisarellos, i Barcelona ja estarà  a la altura de les ciutats més capdavanteres del món, Tals com Mogadiscio, Uagadougu, o Damasco, i altres tantes. Nova York, o Londres. Se’ns faran petites per a nosaltres.

La Ada. I parlant de gent insigne, ara seria hora de recordar a la Colau, que com diuen del clero, “Una cosa és predicar, i l’altra repartir blat”. Amb tant poc temps,  ja ha pogut comprovar que les coses no son tant simples, i que és més fàcil fer demagògia, que arreglar els problemes. Ara, a ella que ha fracassat negociant amb els seus, que li deixen la ciutat feta un guirigall, se li podria aconsellar que els fes alguns escratxos, cosa que tant domina. Anava a dir pobre dona!, però crec que seria millor dir pobre Barcelona! Si a les properes eleccions tornen a guanyar a la capital del nostre país,  la Colau, l’argentí  Pisarello, i tota la morralla que els acompanya, cosa que dubto, i espero que no passi, Adéu Barcelona! Mireu que en Clos, i l’Hereu ho varen fer malament, però ara?