ESPANYOLS, O CATALANS?

Pot ser per ser dur d’enteniment, no acabo de veure clar, o entendre, la manera de distingir quan convé dir-li a una persona espanyol, o quan dir-li català. Intentaré explicar-ho.

Tots els mitjans de comunicació, i La Vanguardia el diumenge en primera plana, diuen que a Thailàndia la policia buscava a “un català” per el rapte i assaciant d’un altre compatriota. Fins aquí, la noticia. Ara la reflexió.

Quan un català aconsegueix algun èxit de caràcter  internacional, tota la premsa del l’estat, s’afanyen a publicar, per exemple; “Un español consigue un gran exito en.... i descriu el motiu de l’èxit. Us adoneu de la diferència? Si l’acte es delictiu, o dolent, qui el protagonitza, és un català. Si l’acte és positiu o gloriós, llavors, el protagonista perd la seva qualitat de català per passar a ser “Español”. Que consti que de cap manera defenso l’assassí. El que vull dir, es que deuríem actuar  d’acord amb aquella vella dita de: O tots moros, o tots cristians. Pot ser aquesta reflexió, no és un del motius mes importants per a demanar independència, però, si anem sumant, sumant, En tenim tants de motius... I, no otts venen de fora de casa.