LA CARTA QUE JO ESCRIURIA A JORDI PUJOL. (i que mai rebrà)      11-02-16

Benvolgut senyor.

Sóc potser algun any més jove, però aproximadament de la vostra edat. No us conec personalment, i  algunes vegades, encara que no moltes, no he estat d’acord amb les vostres directrius. Ara, però,  que tanta gent justa, honesta, immaculada, incapaç de fer qualsevol cosa contrària al benestar de la comunitat en general, que per el que es veu és la gran majoria de la població de Catalunya i com no d’Espanya, estan immersos en aquesta orgia, o aquelarre, d’acusacions en contra de vos, (sobretot, de part d’importants mitjans de comunicació amb grans superhomes al davant, que si el vostre govern no hagués subvencionat tant, ja tal vegada no existirien) ,deixeu-me que com és en mi habitual, nedi contra corrent, -clar que així em va- i em posi de la vostra part, i us digui el que penso de tot plegat, en el vostre cas, ja que en mig de tants savis que us ataquen, no vindrà pas d’un ignorant que us defensi. Sols parlaré de vos. No de la vostra família.

Encara que els meus familiars em solen criticar perquè parlo de mi en els meus humils  escrits, veig del tot necessari fer-ho una mica, per deixar clar perquè penso com penso.

Veureu: Quan després de la Guerra Civil, tothom seguia no sé si amb molt fervor però si amb molta presència les directrius de l’Església  per allò del que diran i les possibles conseqüències,  els nens que anàvem a  catecisme, (anar a doctrina en dèiem) havíem après de memòria, una colla de sentències que ens deien havien estat pronunciades per Jesús de Nazaret, aquell home únic i bo. Com segur recordeu, una que quasi tothom coneixia i que jo no he oblidat mai, i he repetit moltes vegades, que sembla va dir davant la possible lapidació de la dona adúltera, feia eixís: “El que estigui net de culpa, que tiri la primera pedra”. Aquesta sentència, és la que m’ha fet pensar en el vostre cas, i per això he arribat a la conclusió de la immensa bondat i justícia de la nostra població. Encara el vostre cas no ha estat sentenciat pels jutges, i ja la majoria de la població, us ha condemnat, que era del que es tractava. O sigui; hi ha hagut baralles per a veure qui la tirava primer aquesta primera pedra.

No vull pas entrar en si sou innocent o culpable. No ho sé, ni sincerament m’importa gaire, pels motius que diré, encara que evidentment m’agradaria la vostra innocència. Al que em vull referir, és més aviat a que jo, encara que ho he intentat de bona fe, no sóc pas de bon tros un home just, i si, més abans ple de mancances i defectes. També, crec amb gran convicció per la experiència de tants anys de tractar amb les persones, que són la gran majoria dels que ara s’aferrissen amb vos, que hi ha alguna cosa que no lliga. El que passa, que aquesta majoria –algun just hi deu haver, no gaires- no han  tingut mai ni la capacitat ni l’ocasió de delinquir amb actes de certa envergadura. Per això, coneixent la vostra història, us ataquen, per enveja i sentiment d’incapacitat personal, i com no, els polítics de mig pèl, que com que són conscients que no estaran mai a la vostra altura,  no us  perdonen el vostre prestigi, i notorietat. Deixant de banda les de casa, que Déu ni  do, el més curiós, és que dues emissores tant antagòniques de Madrid, la Santa i justa 13TV, dels Sants  bisbes representants directes de Déu a la Terra , i l’altra gens santa però pel que sembla del tot justa, La  Sexta, Competeixen amb delit per a veure qui tira més brossa sobre la vostra  dignitat.

Centrant-nos en el tema: Cada dia, els mitjans que tant us estimen, parlen de la “Gran fortuna” que vos teníeu en comptes bancaris a l’estranger, i quan per algun motiu han de concretar una mica, i després de grans puges i baixes per definir les quantitats, es parla de 23 a 25 milions d’euros. Ja son diners, ja. Però mireu: Aquesta setmana, una revista editada a Madrid que jo tinc a les mans, ens recorda que el banquer senyor Botin, (Quin cognom més premonitori i apropiat, eh?) tenia en bancs estrangers, més de dos mil milions sense declarar; si, més de dos mil milions, i que per a deixar-ho al dia, sense haver de jutjar-lo o fer-li escarni, com han fet amb vos amb gran satisfacció, aquests governs espanyols tant honestos, i justos, es van traure de la màniga la ja famosa “Doctrina Botin”. Mare meva! També, diu la revista, que l’actual president de Bankia, el senyor Goirigolzarri, (disculpeu si no ho escric bé, però, eh?) quan va deixar el BBVA, per a ocupar el nou càrrec d’una banca ensorrada pel justos polítics espanyols i que vam cobrir tots els contribuients, que encara deu ser més ben remunerat, va rebre una indemnització, de 30 milions d’euros, que és l’equivalent o superior del vostre suposat gran “Robatori”. Hi ha alguna persona que per a millorar de càrrec mereixi un premi eixís? No és un robatori a gran escala aquest fet cert? Algú l’ha portat a judici? Continuem. Gaire bé totes les persones que han pogut remenar les cireres, han fet el possible per a enriquir-se sense massa dissimulo. Només falta mirar les cares que feien i com vestien el gran estadista Felipe Gonzalez, o la eminència gris del socialisme el no menys gran Alfonso Guerra dues figures que dintre milers d’anys la historia posarà a la altura de Ramsés o Juli Cesar, i comparar-ho amb la seva situació actual.  Seria llarg d’explicar, en una carta, però si repasséssim un per un, veuríem que la majoria de politics sobre tot dels grans partits PP, i PSOE que volen tenir subjugats, i emmordassats als espanyols, per  “In eternum”, com  intenten seguir apartin-se el pastís sense competències,  amb comptabilitats B de Bárcenas, o amb ERES andalusos, i tants altres eufemismes. No oblidem, als grans Boyer, (que Déu tingui en la més  alta Glòria, però lluny de mi)  i Borrell,  (Anys ha, tocant-se la panxa allà a Europa)  que ungits per ma divina, ens van robar els diners  als exportadors que havíem cregut el les promeses del govern d’Espanya. Ho deixo aquí, ja que en lloc de fer-vos una carta,  ni amb el tex de Tirant lo Blanc, ni hauria prou per parlar de la bona gent actual de la política d’Espanya. I ara, senyor Pujol, i com a resum, us diré el que penso de perquè us han plantat la llufa.

Que éreu hàbil, i intel·ligent, i sabíeu que portàveu entre mans, n’eren conscients tots els polítics de les espanyes d’un color, i altre, i us ho acceptaven degut a que el vostre tarannà negociador, els ajudava a mantenir una mica la treva entre classes socials, i entre Catalunya, i Espanya.

El vostre gran pecat, senyor Pujol i que no us el perdonaran mai, va ser quan us van decantar obertament pel catalanisme. El que no us perdonaran mai, és que gracies als vostres col·laboradors –molt i bons- i el vostre total recolzament, es va reimplantar de nou el Català en les escoles, i que encara que amb timidesa, van començar a sortir diaris i revistes escrits en català, i una TV, que malauradament no ha tingut sempre les persones a la altura que hauria estat necessària, però que no obstant han ajudat a la nova renaixença de Catalunya.  Això senyor, us va condemnar. Però per sobre de tot, aquest gest va fer que el Món recordés que el nostre país, existia i tenia vida i personalitat pròpia, i això, senyor, era intolerable per la casta imperialista i colonitzadora de “La Meseta”, que està veient que la última de les colònies se li escapa de les mans.  

Si fos veritat –com sembla, i vos reconeixeu- que no havíeu declarat els diners que teníeu a Andorra, i vinguessin de on vinguessin, si mirem els valors totals, seria una vertadera petitesa, xavalla, en comparació del podrimessér  en que estan immersos aquests politics d’un i altre color  que ara us massacren. Per enaltir Catalunya, vos vareu estar a la presó. Heu fet bé de prendre alguna precaució.

Penseu, que aquí a poques generacions, i quan les enveges i odis dels vostres detractors actuals, ja romanguin  amb ells a les seves tombes, els habitants de Catalunya us recordaran com l’home que va tornar la dignitat a la nostra desgraciada però ferma pàtria. Sens dubte, no sou un home perfecte, ni just, -no crec que n’hi hagin-  però, quan facin balanç de la vostra trajectòria, l’actiu, serà molt superior al passiu.               Ànim, i rebeu la mes sincera salutació.              Narcís