ALLÀ ON NO N’HI HA, NO EN RAJA.

Les persones normals, i senzilles, que devem ser la majoria del mortals del país, quan parlem, solem fer-ho amb primera persona, donat que  diem coses que pensem nosaltres, ja que no tenim un grup o equip que ens recolzi. Però quan qui parla és una persona que presideix una associació  de qualsevol mena –societat, club, o govern-, si és una persona educada, i culta, fa tot el possible per a no parlar mai en primera persona i acostuma a dir; farem, pensem, etc. Quan una persona del nivell social que sigui, no és massa intel·ligent, i carregat de mancances i complexes,  com malauradament passa amb el president del govern espanyol, sempre que parla per a donar alguna explicació, parla en primera persona, i no diu mai; el govern creu, o el govern fa, sinó, que diu; jo faig, o jo mano. Sempre te el YO a la boca. Segons m’havia explicat abastament el meu gran mestre de psicologia, Carles Muñoz Espinal,  quan una persona actua d’aquesta manera, nostra ben clara la seva inseguretat, i al mateix temps, intenta convèncer-se  ell mateix de que disposa d’unes qualitats de les que realment, n’és ben orfe. Clar que entre un home tant limitat com ell, més la vivoreta Saez, i la esfinx Cospedal foten un trio de categoria. En canvi, qui els treu les castanyes del foc, és un home dolent i roí, el gran Montoro que amb la cara, ja paga però que ens fot els calers. Que hi farem? Segur que els politics espanyols de la “Democràcia”, passaran  la història com una colla d’aprofitats, però d’una saviesa ben minsa, i en Rajoy, anirà al davant, ben destacat.