dissabte, 5 de març del 2016

PAMPTOMIMES.
Mentre el titella del PSOE, el gran i excels estadista Pedro Sanchez, sortia amb la cua entre les cames del parlament espanyol, on  de comú acord l’hi  havien pres el pel   els de dreta, i esquerra; quasi a la mateixa hora, el gloriosíssim rei de l’Imperi espanyol, sortia acompanyat de la reina periodista no sé si dir “consorte”   o “consuerte”, d’’n acte d’enaltiment, al gran Cervantes al que no li fa cap falta homenatges d’aquest tipus de gent. . O sigui; mentre els milions i milions de súbdits del gran King de les espanyes  es foten de lepra en mans del professionals de la mentida i l’engany, que són PP, i PSOE, la nostra màxima autoritat, (?) es dedica a fer homenatges, a figures que d’estar vives, segur no li en fotrien cap altre mèrit, i molt menys, li agraïren. Pobre país!
                                                 ...............
Era el mateix dia que aquell flamet de mel i mató, anomenat Rivera, home de laboratori fabricat amb bitllets de cinc cents euros , pels descendents dels de Lleis Botin, o Caixes i bancs catalans, arribava al congrés en mig de xiulets, i esbroncades, cosa que se li devia fer difícil d’entendre, tant maco ell .  Aquest home, sens dubte paradigma de la maldat, i la dolenteria més elaborada a sang fresa, serà una persona que en poc és de deu anys, haurà passat a la reserva més absoluta, i sols es recordaran d’ell, els ressentits contra la mòmia de Tuthankamom (Perdó, volia del Rajoythankamon). Com que la seva mala bava ja no serà necessària, ni la seva formosor absoluta, ni la companyia de la bomboneta  Arrambadetes, seran necessàries  per acabar de fotre als pobres  exclosos de l’Ibex 35, que són la gran majoria. Llavors, veurem que qui li fa de  pal de Paller, serà el no gens bonic Girauta, l’internauta que el segueix tocant la flauta, i que li marcava la pauta.
Vinga catalans! Els espanyols, la majoria bona gent, en estar en mans d’uns sàtrapes eixís, ho tenen molt fotut. Independitzem-nos, i tal vegada els podrem ajudar. Jo, haig de confessar que els espanyols polítics em fan molt fàstic. Però la resta, la gran majoria de ciutadans, els considero iguals a tots nosaltres, i es fan estimar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada