DOLORS MIQUEL.

Haig de reconèixer, que al llarg dels anys, i degut a moltes experiències negatives, els  sentiments religiosos vers la meva religió original imposada des de la  més tendra infància, s’han refredat molt, i només faltava que un cop jubilat, tingués temps d’escoltar les barbaritats i ignomínies que dia darrere dia  TV 13, la televisió dels representants de Déu a la Terra, els bisbes espanyols, deixa anar amb tant sectarisme i desvergonyiment. Després d’escriure directament més d’una vegada a més d’un bisbe, i no rebre mai cap resposta, que no seria pas el pitjor, si al menys, no fossin tant dolents i sectaris, tinc de dir  que les meves creences estan sota mínims, i em pregunto com pot Déu tenir uns administradors tant dolents (per no dir paraules més fortes)  en aquest petit planeta?

Tot, i això, en veure en que s’està convertint Catalunya i sobre tot la seva capital, en mans de gent tant sàvia i intel·ligent, com la “Escratxosa” Colau, o l’argentí Pisarello que li fa de “Mamporrero”, i tants d’altres, que han cregut que el progrés, no és més que convertir les institucions catalanes en allò que a la pàtria del dit Pisarello, en diuen un “Quilombo”, i que traduït en un català passable seria “Una casa de Barrets”, m’ha vingut una gran tristesa, i estic segur que ara, Cervantes en lloc de fer gran Catalunya amb les seves lloances dient allò de Arxivo de la cortesia, diria Arxivo de la porqueria, i tal vegada, adjuntaria una foto dels esmentats, edils aplaudint a aquesta joia de la poesia, anomenada Dolors Miquel que ahir, va deixar empetitits a Verdaguer, Maragall, Sagarra, i un llarg etc. Amb la seva exhibició tant virtuosa sobre l’anomena’t Gai saber. És cert, que durant anys s’han fet coses mal fetes a casa nostra. Abans, de la guerra de disbauxes a Barcelona ja n’hi havia i no poques, però tenien llocs determinats en diferents sales del Paral·lel. Els edificis de les institucions públiques eren respectats, gaire bé sempre, i per tothom. Però si aquests savis,amb aquests mètodes són els que ho han d’arreglar, un cop més, tinc de dir: Pobre Catalunya! En mans de qui has caigut?

Per últim, em pregunto. Aquesta nodrisseta, la Dolors Miquel, de on ha sortit? Quins mèrits la emparen per embrutar públicament un pais? Algú, ho sap?
És ben trist encara que sigui per una vegada amb el ministre de l'interior, i el seu germà.