QUE VULL SER QUAN SIGUI GRAN.

Ja ho sé; ara, ja ho veig clar. Quan sigui gran, no vull ser ni milionari, ni polític,  ni solament, rei de les espanyes, ja que cada figura d’aquestes, només són una part del “Tinglado” estatal. Després del que vaig llegint aquests dies, queda clar que er sobre de tots els que he citat, hi ha un esser, o ens intangible o de difícil qualificació, ja que no se sap si és un esperit alienígena, o una munió d’essers superiors. Aquesta cosa meravellosa que jo vull ser, és, La Casa Reial. O, traduït a l’imperi, CASA REAL. Dic això, perquè quests dies, que el nostre monarca no es treu la feina de sobre, i te de rebre les visites dels propers salvadors de la pàtria, i sembla que ho fa amb tota cura, i dedicació, a desgrat, que sembla que tanta feina no li agrada pas massa, però la fa sense queixar-se. En canvi La Casa Real, (Qui deu ser la Casa Real? El rei, la reina “Consorte” i les infantetes, o?) sembla que està molt contrariada o enfadada  amb el gran Rajoy, i pel que sembla entre bambolines, eixís ho ha fet saber. Vist això, i per sobre de reis presidents, i ministres, i qui te tot el poder, és La Casa Real.

Ara, sense conyes, i com es de suposar, quan el rei surt d’aquella porta misteriosa, i s’emporta cap dintre a l’aspirant a redemptor quadrat davant el gobelí, els cervells grisos, de la casa reial, són a dintre i els esperen, o la reunió es sols dels dos, i la Casa Real, els escolta per mitja de micròfons, i altres artefactes secrets?

Resum:  El rei, hi posa la figura; però que decideix, és la Casa Real. Llavors, el poder total, el té ella.

Ara que ho veia tant clar, em dono compte però, que ja no sols soc gran, sinó vell. Un altre somni trencat. Que hi farem...