FINS SEMPRE, AMIC MELCIOR.

           Ens deixes en trista diada,

            Però mai no t’ oblidarem.

            És tan forta la petjada,

            Del teu tarannà delerós,

            Que sempre serà recordada,

            Malgrat que ens deixi el teu cos.

Nasquérem en època trista.

De por, desànim i neguit.

Però una meravella mai prevista,

Va canviar  per joiós  dia,  la fosca nit.

            Recordés aquell santuari,

            Delmat, trist i tenebrós?

            Convertit en reliquiari,

            Tot ple de ramatges i flors?

Qui feu possible  aquell, prodigi,

qui endolcí la nostre por,

fou  qui mogut per ma divina,

va sembrar, dintre el teu cor,

força, ferma i cristallina,

que sempre has guardat amb amor.

Tu, d’aquesta Gleva estimada,

            Sempre n’has estat pal·ladi.

            La has estimada i defensada,

             Del naixement fins a morir.

Per això, estimat Melcior,

mai moriràs dins nostra pensa,

recordarem el teu valor,

i la teva força immensa.

            Diem doncs adéu a les teves restes,

            però saludem amb alegria el teu esperit,

            Que romandrà  entre nosaltres,

            Des d’avui, fins l’infinit.                   Narcís.