LA GRAN BAIXADA DE CALÇA D’OCCIDENT.

No és el cas, però seria bo, poder explicar amb detall, la trajectòria de les religions, que tan de mal han fet durant tota la història de la humanitat.

Només per aclarir una mica el que vull dir, miraré amb poques paraules explicar pels qui no ho coneixen, com va nàixer l’ Islam.

Als inicials segles del cristianisme en la regió de l’Orient mitja,   les primeres agrupacions d’una certa importància, eren les dels que segles després n’han dit Cristians Coptes.  Per aquells dies, Mahoma, un comerciant àrab de la regió de la Mecca i Medina en mig del desert d’Aràbia,  casat amb set esposes, una d’elles per més befa, de raça jueva, un bon dia va decidir que volia abraçar aquesta nova tendència religiosa, i no sols això, sinó que volia assolir un dels llocs clau dins els comandaments, cosa que considerava que la seva posició econòmica  li permetia. Degut a les seves reclamacions, i imposicions, la novella comunitat cristiana el va rebutjar, i va ser quan sembla que va jurar que crearia una nova religió per destruir i anorrear la nova corrent cristiana.

Amb els coneixements que havia adquirit, per frec amb els que ja eren els seus enemics, i es va muntar una teoria amb aparicions celestials, on va assegurar que se li havia aparegut l’arcàngel Gabriel, dient-li que per ordre de Déu, (Ala) tenia de fundar una religió per combatre als cristians , que a partir d’aquell dia serien declarats com a infidels, i enemics de la nova religió Mahometana, que seria la única i vertadera. Des del principi, doncs, i a desgrat de les importants baralles entre els descendent del auto dit “Profeta” aquesta religió, sempre ha atacat la civilització occidental, i durant la edat mitjana, va haver-hi uns moments, on semblava que ho aconseguirien. Després, gracies a la paciència, d’homes com Carlemay,  Don Pelayo,  els comtes catalans, i molts d’altres, els sarrains, hagueren de recular, i perderen tot el que era el seu imperi a Europa, però les seves creences, han arrelat en molts països. Ara, als darrers anys, i gràcies al valor donat al petroli que ells tenen en abundància, sense armes, han anat reconquerint  de forma astuta i pèrfida el que havien perdut com a soldats.

Avui, Ja quasi no queden països a Europa, on no tinguin un poder que encara que encobert, es ja molt important, i aquests dies hem vist com tot un país modern  com Itàlia, s’avergonyeix dels seus immortals artistes i cobreix amb caixes les grans escultures de la capital, perquè un home com Rohani que te oprimit tot l’Iran, no es molesti. Amb governs com els que té Europa no caldrà abaixar-nos, la calça, sinó que millor ja les portem a les mans per a estalviar-nos feina.