JO, JA HO HAVIA PROPOSAT.

Una vegada més, els catalans haurem d’aprendre dels portuguesos. I dic això, perquè els lusitans, a part de ser independents des de la “Batalla de Aljubarrota”, ens han  tornat a passar la mà per la cara. M’explico:

Bastants mesos endarrere, i donada la immensa saviesa, bondat i facúndia dels grans capdavanters del compte de Godó, senyors Josep Cuní, i Jordi Basté,  que junt amb l’Antoni Bassas del ARA, jo havia comparat amb la santíssima trinitat de la informació, els quals degut a tantes virtuts del tot insuperables per a qualsevol altra mortal, fan gala cada dia d’aquests dons, segurament atorgats directament per la ma del déu Mercuri, propagador de la informació més veraç,  havia proposat que donat que Catalunya semblava que tenien problemes per a trobar les persones adequades per la correcta conducció del país, podiem resoldre els nostres problemes d’una manera ben senzilla,  que  havia imaginat de la següent manera: En Josep Cuní, home d’una peça, polit, brillant com un cromo,  encarcarat i més dret que un pal de paller i amb dobles soles a les sabates per a millorar la seva molt relativa altura, seria sens dubte com a Pare Etern, la figura ideal per a president de la Generalitat, i mes endavant de la República. En Basté, que degut a la seva supèrbia se sol mostrar al públic descamisat, i barbut de tres dies, però que parla i escriu a tot arreu on el deixen, i que mostra satisfet en les fotos aquella cara tant formosa amb  dentetes de Bugs Bunny, podria ser sens dubte Jesucrist després de passar per les mans de Pons Pilat.  La figura seria molt adequada, excepte que a Jesucrist ens el solen mostrar amb molta cabellera, i en Basté és més semblant a una bola de billar, però amb això, es l’únic que  no hi te cap culpa. Aquest senyor, doncs, seria l’home ideal per a portat el càrrec de ministre d’exteriors, ja que donada la seva inesgotable i sentenciosa  xerrameca, es faria seus a amics, i enemics. Per fi, en Bassas el més moderat, i ponderat dels tres, podria ser el ministre de la governació, o en tot cas de cultura. En ser homes a part de tant savis, tant bons, i insubstituïbles, Segur que ho farien perfecte, o al menys és el que ens fan pensar a diari amb les seves opinions, i  afirmacions. No parlo de la Terribas, altre que tal, perquè en l’Olimp catòlic no hi ha deèses. Clar, que ara amb en Puigdemont rodejat de la Gabriela, i la Gabriel, el nostre país, pot ser ja no ho necessitarà. En tot cas, i per aprofitar la idea, el suggeriment, el podríem fer a el nostre King de les espanyes, que  sembla que té problemes amb els dos partits que tant ens estimen, PP, i PSOE que a desgrat de ser tant bons i ferms, no es posen d’acord per a administrar les escorrialles de l’Imperio, o sigui Catalunya, Ceuta, Melilla, i la illa de Perejil.

Bé, tot plegat,  ve a compte, perquè a Portugal, i com si m’haguessin sentit,  han votat per a presidir la república, un home, un tal Marcelo, de professió sembla que periodista, i com no podia ser menys, un tertulià de molta fama. Veieu com ja ho deia jo! Que ho fa que ningú mescolti?