REQUIEM,   UNIÓ. (PER FI!)

Si, per fi, en Papitu de L’Alcampell i la llumenera de Sant Quirze, el gran Espadaler, (aquell que amb tanta saviesa va repetint; dons, dons, dons),  sens dubte dos immesurables homes d’estat, després d’haver putejat als partidaris de la independència amb la seva separació (deserció calculada al temps oportú, diria jo) pocs dies abans de les eleccions, la qual cosa va evitar que Junts pel Si, tinguessin suficients diputats, per a la investidura i no haguessin de dependre d’una colla d’il·luminats, que entre ells no saben el que volen. Ara, el mal ja està fet, i ja poden dormir contents. Clar, que l’Espadaler, no sé on dorm, però el que segur que ho trobarà serà en Duran, que desprès d’anys i anys de dormir al Magèstic amb totes les despeses pagades, ara per primera vegada pot ser s’haurà de rascar la butxaca, cosa que pels que sempre han viscut de gorra, deu ser molt dolorós. Clar, que avui, una persona a la qual crec, m’ha dit que aquest home amb tants anys de “mangància” política s’ha fet molt ric. Aneu a saber... Els defensors de la pàtria son tants despresos i romàntics!

Penso que com jo, molta gent és conscient, que aquesta acció premeditada i tant malèvola, portarà unes conseqüències molt nefastes i duradores per Catalunya, i ells dos se’n deuen sentor molt satisfets. Si en Carrasco i Formiguera ressuscités...

Afegitó.

El nen Jesús despulladet català, Rivera,  que ja es veia president d’Espanya, i la Arrambades, catalana de soca rel, que ja es veia presidenta de Catalunya,  S’ho hauran de  menjar amb bledes bullides. Pot ser per fi,  veuran  que no n’hi ha prou de ser macos i que els recolzi l’Ibex 35. Tal vegada es donaran compte que en aquest país, no hi ha tanta gent babaua com ells dos es pensaven.

I la gran Chacón, que al pas que va, mai mes podrà cridar; Capitan!, mande firmes!.

Quines coses te la política, eh?