LA TORNA

Després de la guerra, quan el pa era un bé tan preuat i escàs, era quan un quilo tenia mil grams, no com ara que passa poc dels nou cents,  i  recordo  que a les pastisseries, que pesaven  cada peça, pels grams que faltaven tallaven un rosegonet, un petit trosset, que hi afegien i que normalment se’n deia “la torna”.

Això, ve a compte de que als últims dies hem vist manta vegades la foto dels aspirants a presidents del Govern, excepte el gran Rajoy, i en el seu lloc, al costat d’aquells tres homes força ben plantats, hi havia una espècie de miniatura en forma de doneta, que feia tot l’efecte que ella era la “torna”. Que l’hi havia posat per acabar d’omplir el quadre dels altres tres. D’aquesta figura, he llegit aquests dies que molts li diuen “La Menina” que vol dir que seria una d’aquelles figures de donetes estrafetes, mal girbades i poc intel·ligents que es  dedicaven a fer content al rei i família amb les seves bretolades. que tant meravellosament va pintar Velazquez.

Jo, discrepo, i dic que menina quan a figura sí, ja que és ben poca cosa, però d’intel·ligència n’hi sobra  per ser la figura més maligna del govern, i que la seva mirada, no ho pot dissimular. Es per aquest motiu, que jo he recordat que les cases “bones” de la post guerra, com que no els venia d’un duro, utilitzaven la torna, que enverinada fortament, era posada com a esquer per matar les rates. En aquest cas, és clar, ella, és la torna enverinada, però les rates a  matar, -si ens deixem-, som nosaltres.

Tants anys de veure personatges públics, i mai havia vist una persona que no pogués amagar tanta maldat, i menyspreu pels seus adversaris.   Narsuri.blogspot.com.es